Cine Espiritual: «@buelos»

Llega a la gran pantalla la película española donde los protagonistas son tres abuelos inconformistas que han decidido hacerse emprendedores

25 Oct, 2019
Església de Barcelona

Esta semana, el cine espiritual nos lleva una película sobre los más mayores. «@buelos», estrenada en los cines el pasado 11 de octubre, es una película divertida y ocurrente que da el protagonismo a tres abuelos inconformistas que han decidido ser emprendedores.

Sinopsis

Isidro Hernández, es un hombre de 59 años al que la crisis expulsó del mercado laboral. Con sus amigos, Desiderio y Arturo, llegan a la conclusión de que la única manera de volver a trabajar y sentirse útiles, es montando su propio negocio.

Los tres amigos se sienten desfasados en un mundo donde la imagen, la juventud y la tecnología lo dominan todo. Aun así, ellos están decididos, todavía tienen mucho que aportar. Será entonces cuando los abuelos descubran la palabra mágica: emprender. ¿Qué puede emprender alguien de su edad cuya sociedad relega solo al cuidado de los nietos? La respuesta es clara. Así se embarcarán en el ambicioso proyecto de montar una guardería.

Lo mejor de la película: los tres protagonistas

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca que la película presenta “los valores profundos, donde aparece el sentido de la familia; de la lucha; del perdón y las ganas de salir adelante”. Para Sànchez, la película está hecha “con una filmación de estilo clásico, pero sobre todo con una presencia muy buena de los tres actores protagonistas”.

Por su parte, la crítica cinematográfica también valora por encima de todo, el trabajo de los tres actores protagonistas como lo “mejor de esta ópera prima”, según cinemanía. Aunque “las subtramas y los personajes secundarios no estén a la altura” o que “lo que en un principio parecía una crítica del sistema se convierta en una defensa acérrima de sus valores” añadía fotogramas.

Comentario de Mn. Peio:

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)