De anglicanas a católicas

Entrevista a M. Winsome Durrant, superior de una comunidad inglesa de monjas benedictinas convertidas al catolicismo

25 Oct, 2019
Església de Barcelona

La comunidad Sisters of the Blessed Virgin Mary Kingstanding, de Birmingham (Inglaterra), sintió la necesidad de dejar la Iglesia anglicana para pasar en la Iglesia católica. Fue después de una reunión capitular, en la que acordaron acogerse a la vía que facilitó el papa Benedicto XVI de invitar los anglicanos que querían entrar en la Iglesia católica con una comunión llena. “Fue una gracia del Espíritu Santo”, asegura la M. Winsome Durrant, superior de esta comunidad de monjas benedictinas.

Qué supone este cambio?

Antes éramos protestantes. No estábamos en comunión con Roma, sino bajo el arzobispo de Canterbury. Ahora somos plenamente católicas. Estamos convencidas que es el lugar donde tendríamos que haber estado siempre y creemos que estamos en plena comunión con toda la Iglesia.

Qué cambia de ser monja anglicana a católica?

Antes, como anglicanas, celebrábamos el oficio de la comunión, pero esta celebración no era una misa. Y ahora no tenemos ninguna duda que al altar hay el verdadero cuerpo y la sangre de Nuestro Señor Jesucristo; que somos plenamente católicas. Nuestro líder es el Papa: esta es la diferencia.

Qué representa san Benedicto para vosotros?

San Benedicto es nuestro verdadero padre. Todo aquello que sentimos como católicas es gracias a formar parte de la familia benedictina; y como familia me siento muy próxima a mis hermanos y hermanas, incluso con aquellos que no nos habíamos encontrado nunca. Nos consideramos parte de una querida, grande, amplia, diversa y genuina familia que comparte la misma Regla, los mismos valores, el mismo estilo de vida, la misma espiritualidad.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 27 de octubre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)