Carta dominical | «Déu i el mar»

No és casualitat que tants poetes al món hagin dedicat els seus versos al mar. Aquesta sorprenent i ingent massa d’aigua desperta passions. La immensitat del mar ens impressiona, ens emociona, ens encanta, ens commou, ens hipnotitza, ens abraça, ens relaxa, i ens embolcalla. La combinació de sorra, aigua, sol, cel i núvols és vida, […]

20 Ag, 2020
Església de Barcelona

No és casualitat que tants poetes al món hagin dedicat els seus versos al mar. Aquesta sorprenent i ingent massa d’aigua desperta passions. La immensitat del mar ens impressiona, ens emociona, ens encanta, ens commou, ens hipnotitza, ens abraça, ens relaxa, i ens embolcalla. La combinació de sorra, aigua, sol, cel i núvols és vida, és aliment, és quietud, és força, és energia. Contemplar el mar és una experiència preciosa que estimula tots els sentits. Quan ens envaeix el desassossec, el mar ens dona calma i ens relaxa. Quan el contemplem, experimentem un moment transcendental.

Qui descobreix el mar per primera vegada se sent fascinat, com qui descobreix Déu. El nostre amor cap a Ell és com el mar. Pots veure on comença però no on acaba. Sembla inacabable. La seva immensitat, la seva majestuositat i la seva bellesa ens evoquen la naturalesa infinita de Déu. Només Ell va poder crear una meravella com aquesta. Quin regal tan bonic! El mar ens fa veure que cada gota d’aigua, encara que sigui diminuta, és essencial en els plans de Déu. Com va dir la Mare Teresa de Calcuta: «A vegades sentim que el que fem és tan sols una gota al mar, però l’oceà seria menys si hi faltés aquesta gota».

El mar també ens convida a mirar més lluny, cap a l’horitzó; més enllà de tot allò que és terrenal. ¿És casualitat que l’oceà s’ajunti amb el cel, precisament a l’horitzó? Quan sentim que ens trobem en un carreró sense sortida, pensem en el mar. Mirem-lo atentament; pot semblar que no hi ha res més enllà d’aquesta línia, però sabem que Déu també hi és. Quan les penes ens ofeguin, mai ens deixarà naufragar. Sempre és i serà al nostre costat.

Qui pensa en el mar sent una remor relaxant en el seu interior. Sentir el frec de l’aigua amb l’arena ens asserena i ens evoca, en certa manera, la pau que ve de Déu. El cor de l’home és com el mar, és profund, pateix tempestes, però també gaudeix de dies de sol i de calma; el seu misteri ens atrapa en centenars de preguntes que algun dia trobaran una resposta. De vegades sembla un mirall, el mirall de l’ànima, on ens podem veure reflectits i trobar-nos a nosaltres mateixos.

Demanem a Déu que ens ensenyi a navegar per la vida. Que també ens ensenyi a remar quan les aigües siguin turbulentes o quan el vent bufi en contra. Demanem a Déu que ens doni el vigor de les ones del mar. Tot i que xoquen una i altra vegada sempre troben forces per tornar a començar. Demanem a Déu que ens faci veure que l’important no són els passos que fem en la sorra sinó la petjada d’amor que deixem en els altres.

Benvolguts germans i germanes, en ple estiu, contemplem el mar i endinsem-nos en la seva grandesa. Déu el va crear perquè tots en gaudíssim. Això sí, deixem que Jesús sigui el capità del nostre vaixell.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)