Carta dominical | «El Pilar que ens sosté»

Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de la Mare de Déu del Pilar.

08 Oct, 2026
Església de Barcelona

Mare de Déu del Pilar, quina alegria poder celebrar-te demà! Sí, és un goig per a tots estar amb tu. Ens posem sota la teva protecció.

A la Mare de Déu adrecem la nostra mirada perquè ens continuï protegint amb el seu amor maternal. A ella li cantem: «Verge Santa, Mare meva, llum formosa, clar dia, que la terra aragonesa et dignares visitar». Sí, segons la tradició, va ser en terres aragoneses on la Mare de Déu es va aparèixer a l’apòstol sant Jaume, quan predicava la Bona Nova. Ella li va infondre coratge i ànim per continuar la seva missió davant les dificultats que trobava en la seva predicació.

Avui continuem anunciant la Bona Nova amb il·lusió, però continua havent-hi reticències davant el missatge de Jesús. Moltes orelles no l’escolten, potser pels nombrosos sorolls que ens envolten, que no ens permeten estar atents i ens distreuen. A més, vivim immersos en una cultura marcada per les presses, la comoditat i la recerca constant del benestar immediat. Estem acostumats a aconseguir les coses amb facilitat, gairebé sense esforç.

Avui també necessitem l’ànim de la Mare de Déu del Pilar, de Maria. Ella va ser un veritable «pilar» per a Jesús. Durant tota la seva vida, Jesús la va tenir al seu costat, fins a la creu. Maria, fidel a Déu, sempre confia en Ell, perquè Ell és el fonament de la nostra existència. I, com bé proclamem en el salm, «Déu és el nostre refugi i la nostra força» (Sl 45,2). Ell ens dona forces en les nostres nits més fosques.

Necessitem aferrar-nos a alguna cosa que ens mantingui dempeus. Certament, necessitem pilars sòlids en la nostra vida per no ensorrar-nos, de la mateixa manera que una casa ha d’edificar-se sobre bons fonaments. Així ens ho demanava Jesús quan deia que construíssim la nostra casa sobre la roca i no sobre la sorra, perquè cap tempesta no la pogués ensorrar (cf. Mt 7,25).

Meditem quins són els nostres pilars bàsics. Què és el que realment ens sosté? Sens dubte, és la fe en Déu, fonament de la nostra esperança. Una fe que, viscuda en comunitat, s’encomana. Una fe que s’alimenta amb la pregària i amb la gràcia dels sagraments.

La festa de la Mare de Déu del Pilar ens trasllada amorosament fins a les mateixes arrels de la nostra fe i ens posa en sintonia amb molts germans i germanes d’arreu del món que la veneren i l’estimen. Maria ens convida a recolzar-nos en Déu, pilar de la nostra vida.

Benvolguts germans i germanes, que la Mare de Déu del Pilar ens acompanyi amb el seu amor maternal. Santa Maria del Pilar, pregueu per nosaltres, pregueu per l’Església que peregrina a Barcelona, pregueu pel món, per la justícia i per la pau, pregueu pels qui sofreixen, Reina i Mare de Misericòrdia. Et demanem que enforteixis la fe de tots els cristians, especialment la d’aquells que passen per moments difícils.

Aprofito l’ocasió per felicitar de cor totes les persones que es diuen Pilar. Que la Mare de Déu les protegeixi sempre.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)