Carta dominical | «Un refugi per als pobres»

Avui, quinze de novembre, celebrem la X Jornada Mundial dels Pobres. Com cada any, el Papa ens ha fet arribar un missatge que ens pot ajudar a reflexionar sobre el lloc que ocupen els pobres en la vida de l’Església. En aquest sentit, ha titulat aquest missatge amb unes paraules suggeridores inspirades en un salm preciós: «El Senyor és el refugi del pobre» (cf. Sl 14,6).

Amb motiu d’aquesta Jornada, voldria aportar el testimoni d’una dona extraordinària, que va ser un veritable «refugi per als pobres». Es tracta de santa Joana Jugan, fundadora de les Germanetes dels Pobres.

És difícil resumir en poques paraules l’apassionant vida d’aquesta santa. Voldria destacar alguns moments significatius de la seva existència, que il·luminaran la nostra vida cristiana i ens donaran forces per ser treballadors alegres i generosos del Regne de Déu.

Santa Joana Jugan va néixer a finals del segle XVIII en una família molt humil. Va viure en una època de persecució religiosa i va rebre el do de la fe a través de persones senzilles i entregades, que catequitzaven els infants en secret. Ella ens ensenya a apreciar la Bona Nova de l’Evangeli com un tresor d’un valor incalculable, com un missatge adreçat a tothom, però especialment als més necessitats.

Durant la seva joventut va treballar com a ajudant de cuina i, quan tenia alguns moments lliures, visitava famílies pobres i malalts als hospitals, i els oferia suport i consol. Durant aquesta època, va passar un fet significatiu. En ple hivern, va conèixer una anciana cega i malalta que vivia sola i la va acollir a casa seva. Aquest va ser només el començament. A partir d’aleshores, va anar creant una xarxa de comunitats per acollir amb amor les persones grans desemparades.

Santa Joana Jugan donava pa i companyia a les persones que acollia, però també els oferia Jesucrist, el millor regal que podem fer als pobres. I és que, com deia el nostre estimat papa Francesc, «els pobres necessiten Déu i no podem deixar d’oferir-los la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d’un camí de creixement i maduració en la fe» (Evangelii gaudium, 200).

Durant l’última etapa de la seva vida, Joana Jugan va ser apartada de les seves responsabilitats i obligada a dedicar-se a tasques senzilles en una de les comunitats. Malgrat això, no va perdre mai l’alegria i va ser un gran testimoni de fe i humilitat. Una novícia explicava que la santa li va aconsellar un dia que, quan se sentís esgotada per la feina, ho expliqués a Déu; perquè Ell, que sempre té bona memòria, no s’oblida mai de donar-nos força.

A la nostra diòcesi hi ha diverses comunitats on es viu el carisma de santa Joana Jugan amb una gran entrega i generositat. Donem gràcies a Déu i a aquestes comunitats per la gran tasca que duen a terme. No deixem de pregar per elles i d’ajudar-les en les seves necessitats perquè puguin atendre millor totes les persones que acullen.

Benvolguts germans i germanes, tant de bo que santa Joana Jugan i tants altres testimonis ens ajudin a ser un «refugi» per als més pobres; a reconèixer en cada persona necessitada un germà que espera de nosaltres un gest senzill d’amor.

† Card. Joan Josep Omella Omella 
Arquebisbe de Barcelona