Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
29 Oct, 2026
Els cristians comencem el mes de novembre amb dues celebracions que són com dues cares d’una mateixa moneda. Totes dues tenen present el misteri de la mort i de la vida eterna des de perspectives diferents. El primer dia d’aquest mes, en la solemnitat de Tots Sants, recordem tots aquells que van respondre amb generositat a la crida de Déu i que ja gaudeixen de la vida eterna. Encara que molts d’ells no els coneixem, el seu testimoniatge és com una estrella que brilla amb força i ens guia en el camí que porta a la santedat. Els seus noms ja estan inscrits en el «llibre de la vida» (Ap 20,12).
El dos de novembre celebrem la Commemoració de tots els fidels difunts. Aquest dia tenim presents aquells que han marxat d’aquest món i que «ja dormen el son de la pau» (Pregària eucarística I). Tots ells són cridats a gaudir de la glòria eterna al costat de Déu.
La mort és una realitat trista i dolorosa, que ens aclapara i ens fa por. Per a molts, morir és fer un salt al no-res. Tanmateix, per als cristians, la mort no és el final. Avui us proposo que meditem sobre algunes imatges que ens poden ajudar a recórrer amb esperança el camí que porta a l’altra vida.
L’evangelista Lluc ens descriu detalladament un captaire anomenat Llàtzer, que vivia en un portal i tenia el cos cobert de nafres. L’evangelista ens diu que, quan el captaire va morir, els àngels el van portar al cel (cf. Lc 16,22). Aquest relat va ser recollit per la litúrgia. Així, un dels cants més coneguts de les misses exequials és «Que els àngels et condueixin al paradís». Certament, els cristians creiem que, quan travessem el llindar de la mort, no estem mai sols. Déu sempre ens acompanya, ens espera amb els braços oberts i ens regala els àngels custodis perquè ens ajudin a travessar amb confiança el llindar de la porta cap a la nova existència.
També podem meditar sobre una imatge artística ben coneguda. Em refereixo a La Pietat, de Miquel Àngel. La Pietat representa la Mare de Déu amb el cos sense vida de Jesucrist a la falda. Aquesta imatge ens recorda que, quan morim, no caiem en un abisme fred i fosc. Jesús ens ha donat una mare que ens acull i a qui podem dir: «Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort». Ella està sempre atenta i disposada a rebre’ns al cel.
La tercera imatge és la d’una casa amb moltes estances. Jesús, quan parla de la seva mort, ens diu que se’n va a la casa del Pare. Es tracta d’una casa on Crist ens prepararà amorosament un lloc on viurem per sempre. Crist ens ho assegura amb aquestes paraules: «Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà» (Jn 11,25).
Benvolguts germans i germanes, preguem per totes les persones que es troben en els darrers moments de la seva vida, perquè mai no morin soles, sinó que sempre trobin el suport de la comunitat cristiana. Preguem també, per la intercessió de tots els sants, pels nostres germans difunts, perquè puguin gaudir dels béns eterns del cel. Que Maria, estrella de l’esperança, ens acompanyi en el camí que porta al cel. I a ella li diem: “mostra'ns Jesús, fruit beneït del teu ventre”.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Carta dominical | «El Pilar que ens sosté»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de la Mare de Déu del Pilar.
Seguiu-nos
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
Agenda
