Carta dominical | «Del teler a la missió»

Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.

22 Oct, 2026
Església de Barcelona

Ahir, 24 d’octubre, vam celebrar la festa de sant Antoni Maria Claret. Aquest bon sacerdot, fundador de la família claretiana, va néixer l’any 1807 en una família dedicada a la indústria tèxtil. Amb disset anys va anar a Barcelona per perfeccionar els seus coneixements sobre la fabricació de teixits. Era un jove amb capacitat, inquietuds i ganes d’aprendre. Ell mateix reconeixeria més endavant que, durant aquella etapa, gairebé només tenia una cosa al cap: les màquines de teixir.

Quan era jove estudiava i dedicava moltes hores a millorar professionalment. Aquell afany de progressar l’ocupava i preocupava enormement, i també l’afeblia espiritualment. Potser en un moment d’esgotament extrem i d’ofuscació, unes paraules de l’Evangeli li van obrir els ulls : De què li servirà a l’home guanyar tot el món si perd la seva vida? (cf. Mt 16,26).

Aquelles paraules el van fer reflexionar profundament, tant que li van transformar la vida. Llavors va començar a comprendre que Déu el cridava. Va deixar enrere la vida que havia imaginat i va emprendre un camí que el portaria a ser sacerdot, missioner i arquebisbe. Aquell jove va deixar entrar Déu al seu cor. Déu el va transformar i va fer d’ell un gran missioner, que va fundar la congregació dels Missioners fills de l’Immaculat Cor de Maria (claretians) que es troba present en més de setanta països al món.

L’experiència de Sant Antoni Maria Claret ens pot ajudar a preguntar-nos: què ocupa avui el nostre cor? També nosaltres podem quedar absorbits per la feina,  els estudis, els projectes, les preocupacions o el desig de progressar. Això és la realitat que vivim. Ara bé, correm el risc que ocupin tant d’espai que no ens deixin escoltar altres preguntes més profundes: qui som?, per a què vivim?, cap on anem?

La conversió de sant Antoni Maria Claret també ens mostra que Déu pot sorprendre’ns en qualsevol moment de la vida. De vegades, podem pensar que ja tenim el nostre camí perfectament decidit: hem fet plans, hem establert prioritats i sabem què volem aconseguir. Ara bé, potser aquesta vida no ens acaba d’omplir. Només Déu és l’únic que pot satisfer les nostres inquietuds més profundes, perquè, com expressa sant Agustí: Déu ens ha fet per a Ell i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en Ell (cf. Confessions 1,1).

Benvolguts germans i germanes, la vida d’aquest sant ens convida a revisar les nostres prioritats. Aquell jove que a Barcelona només pensava en màquines de teixir va ser capaç d’aturar-se, escoltar la Paraula de Déu i preguntar-se què havia de fer amb la seva vida. Fem-nos també nosaltres aquesta pregunta i reflexionem. Enmig de tantes ocupacions i preocupacions, deixem un espai per a Déu. Potser descobrirem que ens està convidant a mirar la vida d’una manera diferent, amb il·lusió i esperança.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)