Carta dominical | «Del teler a la missió»

Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.

22 Oct, 2026
Església de Barcelona

Ahir, 24 d’octubre, vam celebrar la festa de sant Antoni Maria Claret. Aquest bon sacerdot, fundador de la família claretiana, va néixer l’any 1807 en una família dedicada a la indústria tèxtil. Amb disset anys va anar a Barcelona per perfeccionar els seus coneixements sobre la fabricació de teixits. Era un jove amb capacitat, inquietuds i ganes d’aprendre. Ell mateix reconeixeria més endavant que, durant aquella etapa, gairebé només tenia una cosa al cap: les màquines de teixir.

Quan era jove estudiava i dedicava moltes hores a millorar professionalment. Aquell afany de progressar l’ocupava i preocupava enormement, i també l’afeblia espiritualment. Potser en un moment d’esgotament extrem i d’ofuscació, unes paraules de l’Evangeli li van obrir els ulls : De què li servirà a l’home guanyar tot el món si perd la seva vida? (cf. Mt 16,26).

Aquelles paraules el van fer reflexionar profundament, tant que li van transformar la vida. Llavors va començar a comprendre que Déu el cridava. Va deixar enrere la vida que havia imaginat i va emprendre un camí que el portaria a ser sacerdot, missioner i arquebisbe. Aquell jove va deixar entrar Déu al seu cor. Déu el va transformar i va fer d’ell un gran missioner, que va fundar la congregació dels Missioners fills de l’Immaculat Cor de Maria (claretians) que es troba present en més de setanta països al món.

L’experiència de Sant Antoni Maria Claret ens pot ajudar a preguntar-nos: què ocupa avui el nostre cor? També nosaltres podem quedar absorbits per la feina,  els estudis, els projectes, les preocupacions o el desig de progressar. Això és la realitat que vivim. Ara bé, correm el risc que ocupin tant d’espai que no ens deixin escoltar altres preguntes més profundes: qui som?, per a què vivim?, cap on anem?

La conversió de sant Antoni Maria Claret també ens mostra que Déu pot sorprendre’ns en qualsevol moment de la vida. De vegades, podem pensar que ja tenim el nostre camí perfectament decidit: hem fet plans, hem establert prioritats i sabem què volem aconseguir. Ara bé, potser aquesta vida no ens acaba d’omplir. Només Déu és l’únic que pot satisfer les nostres inquietuds més profundes, perquè, com expressa sant Agustí: Déu ens ha fet per a Ell i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en Ell (cf. Confessions 1,1).

Benvolguts germans i germanes, la vida d’aquest sant ens convida a revisar les nostres prioritats. Aquell jove que a Barcelona només pensava en màquines de teixir va ser capaç d’aturar-se, escoltar la Paraula de Déu i preguntar-se què havia de fer amb la seva vida. Fem-nos també nosaltres aquesta pregunta i reflexionem. Enmig de tantes ocupacions i preocupacions, deixem un espai per a Déu. Potser descobrirem que ens està convidant a mirar la vida d’una manera diferent, amb il·lusió i esperança.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)