Carta dominical | «Missió possible»

Avui celebrem amb gran joia el centenari del Diumenge Mundial de les Missions, conegut com a Domund. Fa cent anys, el papa Pius XI va voler que tota l’Església dediqués una jornada especial a pregar pels missioners. Des d’aleshores, aquesta celebració ens recorda que la missió no és patrimoni d’uns quants, sinó que compromet tot el Poble de Déu.

Per a aquesta Jornada, el papa Lleó XIV ens proposa un lema molt significatiu: «Un en Crist, units en la missió». Són paraules que ens porten al cor de l’Evangeli. Abans de la seva passió, Jesús va demanar al Pare que tots els seus deixebles fossin un perquè el món cregués (cf. Jn 17,21).

Els materials preparats per a aquest Domund inclouen una senzilla dinàmica adreçada als infants, titulada «Missió impossible». El catequista proposa als infants una tasca que cap d’ells no pot resoldre per si sol. Després els pregunta: «I si ho fem entre tots?». Quan es reparteixen la feina i posen en comú les seves capacitats, allò que semblava impossible esdevé possible.

Aquesta imatge ens ajuda a comprendre la missió de l’Església. Evangelitzar no és una aventura individual ni el projecte d’unes persones extraordinàries. És una obra de Déu, que duem a terme plegats. Cada u aporta el do que ha rebut.

Ara bé, per estar units entre nosaltres hem de viure units a Crist. Ell ens diu: «Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit» (Jn 15,5). Sense la pregària, sense l’escolta de la Paraula i sense l’Eucaristia, la missió es pot convertir fàcilment en activisme. En canvi, quan deixem que Crist visqui en nosaltres, podem fer nostres les paraules de sant Pau: «Ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20). Aleshores, les nostres paraules i les nostres obres poden transmetre l’alegria de l’Evangeli.

Tots podem participar en aquesta missió: el missioner que deixa la seva terra per posar-se al servei d’altres pobles; la família que transmet la fe amb senzillesa; el catequista que acompanya infants i joves; la persona malalta que ofereix la seva pregària; la comunitat contemplativa que sosté silenciosament l’Església; i també aquell qui col·labora econòmicament perquè l’Evangeli sigui anunciat i els més pobres rebin ajuda. Ningú no és tan petit que no tingui res a oferir, ni tan autosuficient que no necessiti els altres.

Santa Teresa de l’Infant Jesús, patrona de les missions, mai no va abandonar el seu monestir per anar a terres llunyanes. Tanmateix, va sostenir els missioners amb la seva pregària i va oferir la seva vida per l’evangelització. El seu exemple ens ensenya que el cor de la missió no es troba en la distància recorreguda, sinó en l’amor amb què ens entreguem.

Preguntem-nos què podem fer per estendre la Bona Nova i perquè Jesús sigui conegut i estimat. Per exemple, molts joves de la nostra diòcesi pertanyen a un grup anomenat Adsum, la missió del qual és dinamitzar la pastoral juvenil de les parròquies que ho necessitin. Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu per tants missioners i missioneres que anuncien Jesucrist i que serveixen els pobles amb generositat. Preguem per ells, col·laborem amb la col·lecta i demanem al Senyor noves vocacions missioneres. Units a Crist i units entre nosaltres, la missió que sembla impossible esdevé possible, perquè és el Senyor qui camina amb nosaltres i qui fa fecunda la nostra entrega.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.