Dedicació de la Catedral de Barcelona

Dedicació de la catedral de Barcelona

Per la primera referència documentada de l’actual catedral de Barcelona (599), sabem que el seu títol era de la Santa Creu. La nova catedral reconstruïda després de la reconquesta cristiana l’any 877 acollia, dins la capella dedicada a la Mare de Déu, les relíquies de santa Eulàlia, acabades de descobrir pel bisbe Frodoí a l’església de Santa Maria de les Arenes o del Mar. Llavors s’afegí a l’antic títol el de Santa Eulàlia: “ecclesia sanctæ Crucis santæque Eulaliæ”. La nova catedral, reconstruïda el 1046, després de la desfeta d’al-Mansur (712) fou consagrada el 18 de novembre de 1058.

1. Dedicació de les basíliques dels sants Pere i Pau, apòstols. La primera va ser edificada per l’emperador Constantí sobre el sepulcre de sant Pere al turó del Vaticà, i quan es va deteriorar pel pas dels anys va ser reconstruïda amb major amplitud i de nou consagrada aquest mateix dia del seu aniversari. La segona, edificada pels emperadors Teodosi i Valentinià a la via Ostiense, després de quedar aniquilada per un lamentable incendi va ser reedificada en la seva totalitat i dedicada el dia deu de desembre. Amb la seva comuna commemoració es vol significar, d’alguna manera, la fraternitat dels apòstols i la unitat a l’Església (1626; 1854).
2. Sant Romà, màrtir, diaca a l’Església de Cesarea, que quan va veure, durant la persecució de l’emperador Dioclecià, que els cristians obeïen els seus decrets i s’acostaven a les estàtues dels ídols, els va exhortar en públic a la resistència, per la qual cosa, després de cruels turments i de tallar-li la llengua, va ser estrangulat a la presó, consumant així el seu gloriós martiri. A Antioquia, Síria (304).
3. Sant Patrocle, prevere, que va ser ermità i missioner. A Colombiers, a la regió de Bourges, Aquitània (~ 576).
4. Sant Maudet, abat, que va fer vida monàstica a una illa deserta i, com a mestre de vida espiritual, va reunir molts sants entre els seus deixebles. A la Bretanya Menor (s. VI).
5. Sant Romacari, bisbe. A Constança, de Nèustria (s. VI).
6. Sant Teofred, abat i màrtir. A la regió de Calmeliac, Aquitània (~ 752).
7. Trànsit de sant Ot, abat de Cluny, que va instaurar l’observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d’Aniana. A Tours, Nèustria (942).
8. Beats màrtirs Lleonard Kimura, religiós de la Companyia de Jesús, i Andreu Murayama Tokuan, Cosme Taquekeya, Joan Yoshida Shoun i Domènec Jordi, tots ells, pel nom de Crist, van ser cremats vius. A Nagasaki, Japó (1619).
9. Santa Filipina Duchesne, verge, de les Germanes del Sagrat Cor, que, nascuda a França, durant la Revolució Francesa va reunir la comunitat religiosa i va traslladar-se a Amèrica, on va obrir-hi moltes escoles. A la ciutat de Sant Carles, a l’estat de Missouri, Estats Units d’Amèrica del Nord (1852).
10. Beat Grimoald de la Purificació (Ferran) Santamaría, religiós de la Congregació de Passionistes, que quan es preparava amb fervor i alegria per al sacerdoci, consumit per la malaltia va morir santament. A Ceccano, al costat de Frosinone, Itàlia (1902).
11. Beata Carolina Kózka, verge i màrtir, que en el brogit de la guerra, essent encara adolescent, per amor a Crist va morir travessada per una espasa en voler defensar la seva castedat, agredida per un soldat. Al petit poble de Wal-Ruda, Polònia (1914).
12. Beates Maria del Refugi (Maria Gabriela) Hinojosa Naveros i cinc companyes [1], verges de l’orde de la Visitació de Santa Maria i màrtirs, que en l'aferrissada persecució van romandre tancades al monestir, però, capturades traïdorament pels milicians, van ser afusellades, sortint així a la trobada del Senyor. A Madrid (1936).

[1] Els seus noms són: beata Teresa Maria (Laura) Cavestany Anduaga, Josepa Maria (Maria del Carme) Barrera Izaguirre, Maria Agnès (Agnès) Zudaaire Galdeano, Maria Àngela (Martina) Olaizola Garagarza, i Maria Gracia (Josepa Joaquima) Lecuona Aramburu.