Dia 18 de novembre, dissabte: DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES DE SANT PERE I DE SANT PAU, APÒSTOLS A ROMA

Memòria de la dedicació de dues grans basíliques romanes: la de Sant Pere del Vaticà (1626), i la de Sant Pau Extramurs (1854). «Dos homes, Pere [pedra] i Pau [petit], units en l’elecció [pescador, fariseu], semblants en el treball [predicant entre jueus i pagans], i iguals en la mort [crucificat, decapitat]» (Sant Lleó el Gran). Dues cultures (la jueva i la grega) que es troben a l’arrel i han configurat la nostra Europa.

També dia 18 de novembre: Dedicació de la catedral de Barcelona

Si deixem de banda la basílica paleo-cristiana, que es pot visitar a sota, la Catedral de Barcelona apareix citada documentalment amb el títol que encara conserva, de la Santa Creu, en el segon concili barceloní reunit l’any 599. Malmesa durant la invasió sarraïna de l’any 712, fou reconstruïda tot seguir per la reconquesta cristiana capitanejada per Lluís el Pietós l’any 801. El 18 de novembre del 1058 la nova catedral fou consagrada pel metropolità narbonès, l’arquebisbe Guifré, assistir per 7 bisbes.

HISTÒRIA

• 599: En un Concili Provincial Tarraconense s’esmenta per primer cop amb el títol de la “Santa Creu”, si bé anteriorment n’hi havia una de paleo-cristiana.
• 801: Reconstruïda per Lluís el Pietós després de la invasió sarraïna (712).
• 877: Hi afegeix el títol de “Santa Eulàlia” per acollir el sepulcre amb les restes de la santa descobertes en temps del bisbe Frodoi (a l’església de Santa Maria de les Arenes/Mar).
• 1009: Acta de restauració, després de destruïda amb la invasió d’al-Mansur (985).
• 11.1058: Catedral romànica consagrada de nou per l’arquebisbe narbonès Guifré i set bisbes (a la part de l’actual cor i el cimbori).
• 1257: El bisbe Arnau de Gurb compra els terrenys per a la construcció de l’actual capella de Santa Llúcia, amb culte ja el 1268.
• 05.1298-Segle XV: Construcció de l’actual gòtica en tres etapes (alhora que es va desfent la romànica); al final: el claustre. No consta una nova consagració.
• 1887-1890: Gràcies al donatiu del banquer Manuel Girona es projecta la façana, en temps del bisbe Climent Sapera
• 1906-1913: Construcció del cimbori.

1. Dedicació de les basíliques dels sants Pere i Pau, apòstols. La primera va ser edificada per l’emperador Constantí sobre el sepulcre de sant Pere al turó del Vaticà, i quan es va deteriorar pel pas dels anys va ser reconstruïda amb major amplitud i de nou consagrada aquest mateix dia del seu aniversari. La segona, edificada pels emperadors Teodosi i Valentinià a la via Ostiense, després de quedar aniquilada per un lamentable incendi va ser reedificada en la seva totalitat i dedicada el dia deu de desembre. Amb la seva comuna commemoració es vol significar, d’alguna manera, la fraternitat dels apòstols i la unitat a l’Església (1626; 1854).
2. Sant Romà, màrtir, diaca a l’Església de Cesarea, que quan va veure, durant la persecució de l’emperador Dioclecià, que els cristians obeïen els seus decrets i s’acostaven a les estàtues dels ídols, els va exhortar en públic a la resistència, per la qual cosa, després de cruels turments i de tallar-li la llengua, va ser estrangulat a la presó, consumant així el seu gloriós martiri. A Antioquia, Síria (304).
3. Sant Patrocle, prevere, que va ser ermità i missioner. A Colombiers, a la regió de Bourges, Aquitània (~ 576).
4. Sant Maudet, abat, que va fer vida monàstica a una illa deserta i, com a mestre de vida espiritual, va reunir molts sants entre els seus deixebles. A la Bretanya Menor (s. VI).
5. Sant Romacari, bisbe. A Constança, de Nèustria (s. VI).
6. Sant Teofred, abat i màrtir. A la regió de Calmeliac, Aquitània (~ 752).
7. Trànsit de sant Ot, abat de Cluny, que va instaurar l’observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d’Aniana. A Tours, Nèustria (942).
8. Beats màrtirs Lleonard Kimura, religiós de la Companyia de Jesús, i Andreu Murayama Tokuan, Cosme Taquekeya, Joan Yoshida Shoun i Domènec Jordi, tots ells, pel nom de Crist, van ser cremats vius. A Nagasaki, Japó (1619).
9. Santa Filipina Duchesne, verge, de les Germanes del Sagrat Cor, que, nascuda a França, durant la Revolució Francesa va reunir la comunitat religiosa i va traslladar-se a Amèrica, on va obrir-hi moltes escoles. A la ciutat de Sant Carles, a l’estat de Missouri, Estats Units d’Amèrica del Nord (1852).
10. Beat Grimoald de la Purificació (Ferran) Santamaría, religiós de la Congregació de Passionistes, que quan es preparava amb fervor i alegria per al sacerdoci, consumit per la malaltia va morir santament. A Ceccano, al costat de Frosinone, Itàlia (1902).
11. Beata Carolina Kózka, verge i màrtir, que en el brogit de la guerra, essent encara adolescent, per amor a Crist va morir travessada per una espasa en voler defensar la seva castedat, agredida per un soldat. Al petit poble de Wal-Ruda, Polònia (1914).
12. Beates Maria del Refugi (Maria Gabriela) Hinojosa Naveros i cinc companyes [1], verges de l’orde de la Visitació de Santa Maria i màrtirs, que en l’aferrissada persecució van romandre tancades al monestir, però, capturades traïdorament pels milicians, van ser afusellades, sortint així a la trobada del Senyor. A Madrid (1936).

• Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
• II Orde Franciscà: Beata Salomé de Cracòvia, verge (1268). Dia propi: 17 de novembre.
• Passionistes: Beat Grimoald Santamaría, religiós (1902).
• Religioses de l’Orde de la Visitació de Santa Maria (Saleses, excepte a Barcelona): Beates Maria Gabriela de Hinojosa Naveros i companyes, verges i màrtirs (1936).
• Religioses del Sagrat Cor de Jesús: Santa Rosa Filipina Duchesne, religiosa (1852).
• Barcelona: Dedicació de l’església-catedral (1058).
• Ritu Hispanomossàrab: Sant Romà, màrtir.

[1] Els seus noms són: beata Teresa Maria (Laura) Cavestany Anduaga, Josepa Maria (Maria del Carme) Barrera Izaguirre, Maria Agnès (Agnès) Zudaaire Galdeano, Maria Àngela (Martina) Olaizola Garagarza, i Maria Gracia (Josepa Joaquima) Lecuona Aramburu.

Per Sant Romà, la neu ja arriba al pla.