Carta dominical | «El final de l’estiu»

Arriba el final de la calor intensa i comencen dies en què el temps va refrescant; és un alleujament, un respir que s’agraeix sobretot a les grans ciutats. Aquest canvi meteorològic també marca el final de les vacances, unes vacances que aquest any, marcat per una crisi sanitària, econòmica i social, hem viscut de manera […]

27 Ag, 2020
Església de Barcelona

Arriba el final de la calor intensa i comencen dies en què el temps va refrescant; és un alleujament, un respir que s’agraeix sobretot a les grans ciutats. Aquest canvi meteorològic també marca el final de les vacances, unes vacances que aquest any, marcat per una crisi sanitària, econòmica i social, hem viscut de manera diferent de l’habitual. Davant d’aquesta nova etapa, hi ha gent que se sent trista amb la nostàlgia que les vacances i l’estiu s’acaben.

Hi ha una tendència a aferrar-nos a tot allò que ja tenim: objectes, rutines, situacions o experiències. Lamentablement, en l’existència terrenal res no dura per sempre, ni tan sols la pròpia vida. Si aprenem a veure amb més naturalitat el fet que tot té un principi i un final, potser aconseguirem gaudir més del que ens envolta i no sentirem tanta enyorança quan s’acabi. S’acosta el final de l’estiu, però també comença una nova etapa plena d’oportunitats.

És sensat i emocionalment saludable saber posar fi a les coses o a les etapes de la vida. Fantasiejar amb l’esperança de l’eternitat terrenal pot produir-nos moltes decepcions. L’única cosa que realment vivim és l’aquí i l’ara, el moment present. Sí, i el present, curiosament, té nom de regal. I ho és. La vida és l’extraordinari regal que ens dona Déu, un present fet amb infinit amor perquè puguem gaudir-lo. La forma en què visquem la vida és el regal que li fem a Déu. Si sabem aprofitar-la és un tresor meravellós.

Acceptem la vida tal com és. Té un inici, un final, un comiat… Gaudim de cada etapa. Que bonic és fer de cada dia una nova història! És la màgia de la pàgina en blanc, és la il·lusió del primer dia… Tot està per escriure. Una història en què l’amor és el principi de tot, la raó de tot i el fi de tot. Una nova oportunitat per viure amb intensitat i aprofitar cada segon per estimar els que ens envolten. I, per descomptat, també és una oportunitat per acostar-nos més a Déu. Preguntem-nos si el que estem fent avui ens porta pel camí de la Veritat.

Escrivim la nostra història. No té importància que en el llibre de la vida hi hagi capítols tristos. Recordem que Déu ens acompanya en tot moment i que ens espera al final amb els braços oberts. Déu duu els nostres noms segellats al cor i gravats als palmells de les mans (cf. Is 49,16).

Benvolguts germans i germanes, caminem cap a un final tan gran que no ens el podem ni imaginar. El final de la història d’amor més apassionada que mai s’ha explicat. Un final en què viurem en un estat de felicitat suprema i definitiva al voltant de Jesús, de la Mare de Déu, dels àngels i dels sants. Un final que serà el principi de la vida eterna.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)