Carta dominical | «Maria, mare dels pobres»

Ahir, com cada 15 d’agost, vam celebrar la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. L’Església proclama que Maria, quan va acabar la seva vida a la terra, va ser elevada al cel en cos i ànima. Un dels pares de l’Església, sant Joan Damascè, ens ho diu d’una manera molt bonica: «Calia que […]

13 Ag, 2020
Església de Barcelona

Ahir, com cada 15 d’agost, vam celebrar la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. L’Església proclama que Maria, quan va acabar la seva vida a la terra, va ser elevada al cel en cos i ànima. Un dels pares de l’Església, sant Joan Damascè, ens ho diu d’una manera molt bonica: «Calia que aquella que havia portat al seu ventre el Verb habités en cos i ànima en el tabernacle de Déu».

El do de l’Assumpció va ser donat a la Mare de Déu per la relació especial que va tenir amb el Senyor. Ella és la deixebla perfecta de Jesús. Maria va viure com una dona del seu temps: treballava a casa, atenia la seva família, pregava, visitava els seus familiars… No obstant això, tot ho feia sempre unida al seu fill. Trobem una bona prova d’això en el relat evangèlic de les noces de Canà. Quan Maria observa que el vi s’està acabant, diu als servidors: Feu tot el que Jesús us digui (cf. Jn 2,5). Maria sempre ens condueix a Jesús. La que ens va portar el Fill de Déu ens condueix també cap a Ell.

Maria ens ensenya a fer de la nostra vida un servei als altres. L’Evangeli ens relata que quan la Mare de Déu sap que la seva cosina Isabel la necessita, perquè és més gran i està embarassada de sis mesos, intervé per ajudar-la sense pensar-s’ho dues vegades (cf. Lc 1,39-45). Tant de bo que dia rere dia estiguéssim tan atents com ella a les necessitats que veiem al nostre voltant.

Aquest servei de Maria va dirigit als més pobres. La nostra Mare va estar fins al final al costat del seu fill mort en Creu. Això ens anima a ser al costat de tots els crucificats de la terra. Ella ens ensenya a estar al peu de la creu de les persones que estan soles o pateixen qualsevol tipus d’opressió o d’injustícia. Ella és la mare dels pobres, dels humils, dels que no tenen res, però que ho esperen tot de Déu. Ella ens acompanya en els moments de dificultat, quan tot ho veiem fosc. Maria ens crida a unir-nos a ella en el cant del Magnificat amb tots els pobres de la terra. Si som pobres d’esperit podrem accedir al Regne del cel.

En la solemnitat de l’Assumpció, Maria ens convida també a compartir amb ella la vida eterna. Així ho expressa el papa Francesc, quan ens diu que si vivim amb alegria el servei a Déu, que s’expressa també en el generós servei als germans, el nostre destí, en el dia de la Resurrecció, serà com el de la Nostra Mare celestial (cf. Angelus. 15 d’agost de 2018).

Benvolguts germans i germanes, Maria és la nostra esperança. Maria és la llum en el camí, és l’estrella que ens guia enmig de les tenebres de la nostra vida. Demanem-li la fe i l’entrega necessàries per sembrar al món la bona llavor del Regne de Déu.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)