Peio Sánchez fa una selecció de les 10 millors estrenes del 2019 amb els valors a l'alça
30 Des, 2019
Església de Barcelona
Amb el cap d’any ja a la vista, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, ens presenta quines han estat les millors pel·lícules d’aquest 2019. En total en selecciona un “Top 10”, de les deu millors en aquests dotze mesos.
Algunes d’aquestes encara estan a la cartellera, però d’altres ja es poden trobar als punts de venda, disponibles en DVD, de manera que poden ser una bona opció per afegir a la carta per als Reis d’Orient.
El Irlandés
Com a primera en el podio destaca la darrera estrena de Martin Scorsesse,El Irlandés. Un relat que ens mostra el valor de la redempció que té lloc en un relat sobre la màfia. Tal com va explicar el crític quan la va presentar per primer cop «porta als camins de caiguda i de descens» tractant el tema dels diners, la política, la corrupció, el poder i la violència. Entre el relat apareixen elements i valors cristians entrellaçats.
Els Miserables
El segon lloc l’ocupa la nova adaptació de Els Miserables de Victor Hugo. En aquest cas no es tracta d’un musical ni s’ubica enmig la revolució francesa, sinó en ple segle XXI. La directora Ladj Ly, ens presenta un thriller situat enmig d’un suburbi de Paris una joves s’uneix a la brigada contra la delinqüència per mirar d’afluixar les tensions entre els diferents grups organitzats. Igual que el relat original, ofereix una lectura entorn el bé i el mal.
En tercera posició, Green book de l’estatunitenc Phillip Farrelly dirigeix aquesta comèdia dramàtica, basada en la biografia del cantant Don Shirley i Tony Lip. Un virtuós pianista de color i un italoamericà rud i humil. Tots dos viatjaran pel sud dels Estats Units, desafiant els estats on impera el racisme. Mn. Peio Sánchez destaca com la trama ensenya que, tot i les diferències entre les persones, pot créixer una relació.
Presentada aquests darrers mesos, la pel·lícula d’Almodobar Dolor y gloria. El mateix Pedro Almodovar dóna la cara amb una profunda sinceritat fent un relat sobre si mateix. «D’una banda mostra la ternura i, a la vegada, la bondat des d’una magnífica interpretació», explica Mn. Peio Sánchez. «Comença amb el dolor però acaba amb la glòria. obre l’esperança i la sinceritat», afegeix.
El Blues de Beale Street
Al mig de la classificació, en cinqué lloc, El Blues de Beale Street de Barry Jenkins. «Una història sobre l’amor davant totes les coses», explica Mn. Peio. Situada enmig la lluita racial, es basa en la novel·la de James Baldwin, “If Beale Street Could Talk”, la pel·lícula segueix a Tish, una dona de Harlem embarassada i recent promesa que lluita contra rellotge per demostrar la innocència de la seva parella.
Presentada a principis d’any, la pel·lícula francesa El Creyente (La priere). Dirigida pel cineasta Cédric Kahn, la pel·lícula se centra en el tema de la drogoaddicció i la superació d’aquesta malaltia, gràcies a l’acompanyament i la fe. El protagonista és el thomas, decideix que és el moment de deixar la seva addicció a les drogues. Per a això, decideix apartar-se a una comunitat religiosa aïllada en una muntanya, als Alps. «Un temps de canvi durant el qual la naturalesa, el fet de conviure amb la comunitat i l’oració el portaran a una transformació».
En setè lloc, El Mula, de Clint Eastwood. Ja està en DVD la pel·lícula basada en una història real i que es va inspirar en un article publicat per The New York Times. Presenta els aspectes clau que defineixen a Eastwood: el aprofundiment en les relacions socials, la redempció i el sentit del destí. Un cop més, una història de redempció que a través de la reflexió “personal que portarà el protagonista cap a la bondat”.
D’aquest darrer mes ha estat seleccionada també Los dos papas del director brasileny Fernando Meirelles, conegut per Ciudad de Dios. Trama “sobre dos personatges històrics i vius amb profund sentit religiós tant des d’ells mateixos com en el seu ministeri com papes de l’església catòlica”, explica Mn. Peio. Inspirada en fets reals però reconstruïda des de la ficció d’una suposada trobada entre Benet XVI i el cardenal Bergoglio poc abans de la inesperada renúncia de el primer en l’any 2013”.
En les dues darreres posicions, destaquen El Le Jeune Ahmed (El jove Ahmed). dels germans Dardenne porten una pel·lícula per entrar en el diàleg interreligiós i apropar-se al conflicte del radicalisme islàmic. En desè lloc, Farewell, guardonada i nominada a diversos festivals de cinema centrada en el comiat d’una noia amb la seva àvia. Una mescla entre drama, amor i comèdia.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less