Peio Sánchez fa una selecció de les 10 millors estrenes del 2019 amb els valors a l'alça
30 Des, 2019
Església de Barcelona
Amb el cap d’any ja a la vista, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, ens presenta quines han estat les millors pel·lícules d’aquest 2019. En total en selecciona un “Top 10”, de les deu millors en aquests dotze mesos.
Algunes d’aquestes encara estan a la cartellera, però d’altres ja es poden trobar als punts de venda, disponibles en DVD, de manera que poden ser una bona opció per afegir a la carta per als Reis d’Orient.
El Irlandés
Com a primera en el podio destaca la darrera estrena de Martin Scorsesse,El Irlandés. Un relat que ens mostra el valor de la redempció que té lloc en un relat sobre la màfia. Tal com va explicar el crític quan la va presentar per primer cop «porta als camins de caiguda i de descens» tractant el tema dels diners, la política, la corrupció, el poder i la violència. Entre el relat apareixen elements i valors cristians entrellaçats.
Els Miserables
El segon lloc l’ocupa la nova adaptació de Els Miserables de Victor Hugo. En aquest cas no es tracta d’un musical ni s’ubica enmig la revolució francesa, sinó en ple segle XXI. La directora Ladj Ly, ens presenta un thriller situat enmig d’un suburbi de Paris una joves s’uneix a la brigada contra la delinqüència per mirar d’afluixar les tensions entre els diferents grups organitzats. Igual que el relat original, ofereix una lectura entorn el bé i el mal.
En tercera posició, Green book de l’estatunitenc Phillip Farrelly dirigeix aquesta comèdia dramàtica, basada en la biografia del cantant Don Shirley i Tony Lip. Un virtuós pianista de color i un italoamericà rud i humil. Tots dos viatjaran pel sud dels Estats Units, desafiant els estats on impera el racisme. Mn. Peio Sánchez destaca com la trama ensenya que, tot i les diferències entre les persones, pot créixer una relació.
Presentada aquests darrers mesos, la pel·lícula d’Almodobar Dolor y gloria. El mateix Pedro Almodovar dóna la cara amb una profunda sinceritat fent un relat sobre si mateix. «D’una banda mostra la ternura i, a la vegada, la bondat des d’una magnífica interpretació», explica Mn. Peio Sánchez. «Comença amb el dolor però acaba amb la glòria. obre l’esperança i la sinceritat», afegeix.
El Blues de Beale Street
Al mig de la classificació, en cinqué lloc, El Blues de Beale Street de Barry Jenkins. «Una història sobre l’amor davant totes les coses», explica Mn. Peio. Situada enmig la lluita racial, es basa en la novel·la de James Baldwin, “If Beale Street Could Talk”, la pel·lícula segueix a Tish, una dona de Harlem embarassada i recent promesa que lluita contra rellotge per demostrar la innocència de la seva parella.
Presentada a principis d’any, la pel·lícula francesa El Creyente (La priere). Dirigida pel cineasta Cédric Kahn, la pel·lícula se centra en el tema de la drogoaddicció i la superació d’aquesta malaltia, gràcies a l’acompanyament i la fe. El protagonista és el thomas, decideix que és el moment de deixar la seva addicció a les drogues. Per a això, decideix apartar-se a una comunitat religiosa aïllada en una muntanya, als Alps. «Un temps de canvi durant el qual la naturalesa, el fet de conviure amb la comunitat i l’oració el portaran a una transformació».
En setè lloc, El Mula, de Clint Eastwood. Ja està en DVD la pel·lícula basada en una història real i que es va inspirar en un article publicat per The New York Times. Presenta els aspectes clau que defineixen a Eastwood: el aprofundiment en les relacions socials, la redempció i el sentit del destí. Un cop més, una història de redempció que a través de la reflexió “personal que portarà el protagonista cap a la bondat”.
D’aquest darrer mes ha estat seleccionada també Los dos papas del director brasileny Fernando Meirelles, conegut per Ciudad de Dios. Trama “sobre dos personatges històrics i vius amb profund sentit religiós tant des d’ells mateixos com en el seu ministeri com papes de l’església catòlica”, explica Mn. Peio. Inspirada en fets reals però reconstruïda des de la ficció d’una suposada trobada entre Benet XVI i el cardenal Bergoglio poc abans de la inesperada renúncia de el primer en l’any 2013”.
En les dues darreres posicions, destaquen El Le Jeune Ahmed (El jove Ahmed). dels germans Dardenne porten una pel·lícula per entrar en el diàleg interreligiós i apropar-se al conflicte del radicalisme islàmic. En desè lloc, Farewell, guardonada i nominada a diversos festivals de cinema centrada en el comiat d’una noia amb la seva àvia. Una mescla entre drama, amor i comèdia.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less