Cardenal Omella: «Donem gràcies a Déu per la vida i el ministeri de Mn. Lluís Bonet»

La cripta de la basílica de la Sagrada Família s’ha omplert de gom a gom, aquest dijous 17 de setembre al vespre, per pregar i donar gràcies per la vida de Mn. Lluís Bonet i Armengol, mort el passat mes d’agost als 94 anys. La celebració ha coincidit amb el dia en què hauria complert 95 anys.

La missa funeral ha estat presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i concelebrada per Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona; Mn. Josep Maria Turull, rector de la parròquia i de la basílica de la Sagrada Família, i un nombrós grup de sacerdots, amics i coneguts de Mn. Bonet. També hi ha participat la família, molts feligresos i coneguts del sacerdot que en els primers anys de ministeri va servir a la zona del Vallès Occidental. No hi van faltar tampoc els membres de la Junta Constructora de la Sagrada Família, presidits pel Sr. Esteve Camps.

Durant l’Eucaristia també es va pregar per Anna Maria Rodríguez Rey, gran col·laboradora de la parròquia, traspassada fa menys d’un any i que també hauria celebrat el seu aniversari aquest 17 de setembre, i per Mn. Josep Anton Arenas, en l’aniversari de la seva mort.

Una vida lliurada al servei de Déu i dels altres

En l’homilia, el cardenal Omella va convidar els presents a viure el comiat des de la fe i l’esperança cristianes. L’arquebisbe de Barcelona va donar gràcies per la llarga vida i el ministeri sacerdotal de Mn. Lluís Bonet, així com per tot el bé que va sembrar entre les persones i comunitats que va acompanyar. «Mn. Bonet ho estimava tot», va dir, després de repassar el seu amor a la llengua, la cultura, el país, les muntanyes i les persones de tota mena i condició.

Mons. Omella va destacar la humilitat i l’austeritat de la seva vida a la Sagrada Família i la joia de viure l’amoris oficium (l’ofici d’estimar).

El purpurat va recordar que la mort no té la darrera paraula per als cristians i va animar familiars, amics i feligresos a confiar Mn. Bonet a la misericòrdia de Déu. La celebració es va convertir, així, en una pregària agraïda pel seu testimoni i per una vocació sacerdotal viscuda al servei de l’Església.

En acabar l’Eucaristia, diversos testimonis van evocar diferents dimensions de la seva personalitat: l’home de família, l’amic, el capellà proper, el pastor de la Sagrada Família i l’estudiós apassionat per l’art i la simbologia cristiana.

Un capellà acollidor i proper

Els testimonis van coincidir a presentar Mn. Lluís Bonet com un pastor acollidor, accessible i atent a les persones. «Era i se sentia molt capellà», es va afirmar durant un dels parlaments, destacant que vivia el ministeri sense ostentació, amb naturalitat i proximitat.

Una feligresa i amiga seva va recordar la relació de confiança que havia mantingut amb ell durant anys, marcada pels seus consells, la seva escolta i una companyia «propera i gens encarcarada». També va evocar la seva participació en l’Associació Sagrada Família per a Ancians, en la qual es podia apreciar el seu vessant social i la seva preocupació per les persones grans.

Les seves homilies dominicals, molt preparades i vinculades sovint a l’art i al simbolisme del temple, mostraven la seva voluntat de fer comprensible l’Evangeli i d’acostar-lo a la vida dels feligresos. També promovia activitats comunitàries, trobades i celebracions que reforçaven els vincles entre les persones de la parròquia.

Art, contemplació i catequesi

Un dels testimonis va posar l’accent en la seva sensibilitat artística i en el seu profund coneixement de la iconografia i la simbologia cristianes. Mn. Bonet entenia l’art no només com un objecte d’estudi, sinó com una via per aprofundir en la fe, la pregària i el coneixement del cristianisme.

Aquesta inquietud es va plasmar en textos, conferències i col·laboracions vinculades a l’art religiós, els vitralls i l’obra d’Antoni Gaudí. La seva vinculació amb la Sagrada Família era inseparable de la voluntat de divulgar-ne la bellesa, la simbologia i el missatge cristià.

La testimoni va recordar també la seva capacitat per fer de l’art una autèntica catequesi. Mn. Bonet ajudava a mirar les obres no només des d’un punt de vista estètic, sinó també espiritual, descobrint-hi un llenguatge capaç de conduir cap a Déu.

«Contemplació de la natura, cultura i arts plàstiques, iconografia cristiana, vocació de pastor… han estat els eixos vertebradors de la seva vida», va resumir.

«Era el nostre tiet Lluís»

Una familiar va recordar que, més enllà dels diferents noms amb què era conegut —mossèn Lluís, mossèn Bonet o Lluís Bonet—, per als seus nebots i parents era, senzillament, «el nostre tiet Lluís».

El seu testimoni va dibuixar la figura d’un home plenament integrat en la vida familiar, present en els moments més importants i també en les celebracions quotidianes. Nadal, Reis, Pasqua o la festa de la Mare de Déu de la Mercè eren algunes de les dates en què Mn. Bonet es reunia amb la família, cantava nadales, compartia records i contribuïa a mantenir vives les tradicions.

També va ser present en batejos, matrimonis i funerals, i va acompanyar la família en naixements, casaments i moments de dol. «Sempre es recordava de totes les coses», va explicar la seva neboda, que va destacar l’alegria que li produïen les visites que rebia durant els darrers anys a la residència sacerdotal de Sant Josep Oriol.

Entre els records més entranyables, va evocar els estius compartits, les excursions, els banys al mar, les representacions teatrals que preparava per als més petits i les estones dedicades a ensenyar-los les constel·lacions.

Una vida vinculada a la Sagrada Família

La relació de Mn. Bonet amb la Sagrada Família va marcar profundament la seva trajectòria. Va contemplar com el temple creixia «pedra a pedra i imatge a imatge» i va dedicar bona part de la seva vida a donar-lo a conèixer com un espai de fe, evangelització i bellesa.

Per a ell, la basílica no era únicament una obra arquitectònica, sinó una gran catequesi construïda en pedra. Aquesta mirada es feia present en les seves explicacions, en les homilies i en l’acolliment de feligresos i visitants.

La missa funeral va concloure en un clima d’emoció, agraïment i esperança. Familiars, sacerdots, amics i feligresos van acomiadar Mn. Lluís Bonet en el temple al qual havia dedicat tants anys de la seva vida, tot demanant que descansi en la pau de Déu.