Al territori de la Gàl·lia Vienesa, Ferriol, que, segons la tradició, gaudint de la potestat pròpia dels tribuns, va refusar detenir cristians, fou detingut per ordre del prefecte i va ser cruelment assotat i empresonat. Evadit i capturat de nou pels seus perseguidors, va ser, però, decapitat. El costumari català, abans de ser tribú, el fa capità de lladres i malfactors, i, penedit, el seu nom apareix sovint en divertides cançons que acompanyaven els balls de veremadors i recol·lectors de fruits.

1. Sant Oceà, màrtir. A Nicomèdia, de Bitínia (ara Turquia) (data incerta).
2. Santa Ariadna, màrtir. A Primnès, de Frígia (data incerta).
3. Sant Ferriol, màrtir, que, segons la tradició, gaudint de la potestat pròpia dels tribuns, va refusar detenir cristians, per la qual cosa, detingut per ordre del prefecte, va ser cruelment assotat i empresonat, i evadit i capturat de nou pels seus perseguidors, va ser decapitat, rebent així la palma del martiri. Al territori de la Gàl·lia Vienesa (s. III).
4. Sant Eustorgi, bisbe, a qui sant Atanasi va elogiar per confessar la veritable fe contra l’error arrià. A Milà, a la província de la Ligúria (abans de 355).
5. Sant Senari, bisbe. A Avranches, al límit de la Bretanya Menor (s. VI).
6. Sant Ferriol, bisbe, que va lliurar d’un imminent perill a Marc, referendari del rei Xildebert, a qui volia matar la plebs. A Llemotges, Aquitània (ara França) (s. VI ex.).
7. Sant Eumeni, bisbe. A Gortina, a l’illa de Creta (~ s. VII).
8. Santa Ricarda, qui, essent reina, va menysprear el poder terrenal per servir Déu al monestir fundat per ella mateixa. A Andlau, de la Baixa Lotaríngia (Alsàcia) (~ 895).
9. Sant Josep de Cupertino, prevere de l’orde dels Germans Menors Conventuals, cèlebre, en circumstàncies difícils, per la seva pobresa, humilitat i caritat envers els necessitats de Déu. A Osimo, a la regió de Picena, a Itàlia (1663).
10. Sant Domènec Trach, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Decapitat en temps de l’emperador Minh Mang per preferir la mort a trepitjar la creu. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, Indoxina (actualment Vietnam) (1840).
11. Beats David Okelo i Gildo Irwa, catequistes i màrtirs, que havent-se ofert espontàniament per anunciar l’Evangeli al poble, van ser travessats per llances, manifestant així en el martiri la força de Crist. Al petit poble de Paimol, prop de la missió de Kalongi, a Uganda (1918).
12. Beat Carles Erana Guruceta, religiós de la Companyia de Maria i màrtir, que, detingut per milicians, va ser afusellat sense judici durant la violenta persecució contra sacerdots i religiosos. A Ciudad Real (1936).
13. Beats Ferran García Sendra i Josep García Mas, preveres i màrtirs, que van confirmar la seva fidelitat al Senyor durant la persecució religiosa. Prop de la ciutat de Gandia, comarca valenciana de la Safor (1936).
14. Beats màrtirs Ambròs (Salvador) Chulià Ferrandis i Valentí (Vicenç) Jaunzaràs Gómez, preveres, i Francesc (Just) Lerma Martínez, Ricard (Josep) López Mora i Modest (Vicenç) Gay Zarzo, religiosos, dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, tots ells coronats pel seu testimoni de Crist durant la contesa espanyola. A la localitat de Montserrat, a la Ribera Alta valenciana (1936).
15. Beat Josep Kut, prevere i màrtir. Oriünd de Polònia i sotmès a dura custòdia, ben fonamentat en la fe, va volar al cel víctima de cruels turments. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Baviera, Alemanya (1942).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Cistercencs: Commemoració dels germans, pares, familiars i benefactors de l’orde morts d’un any ençà.

Sol de setembre vi per vendre.