Cinema Espiritual: ‘Los dos Papas’

"Una història d'antagonistes captivadora i brillant" que porta a escena "dos personatges històrics i vius amb profund sentit religiós"

12 Des, 2019

Església de Barcelona

Aquesta setmana el cinema espiritual presenta la película Los dos Papas.Del director brasileny Fernando Meirelles, conegut per Ciudad de Dios i amb una àmplia relació amb el Papa Francesc. El crític de cinema, Peio Sánchez, entra en aquesta trama “sobre dos personatges històrics i vius amb profund sentit religiós tant des d’ells mateixos com en el seu ministeri com papes de l’església catòlica”, explica.

Sinopsis

La pel·lícula comença a finals de 2012 abans del conclave que donarà lloc al nomenament del Papa Francesc. El cardenal Bergoglio (Jonathan Pryce), sol·licitarà el permís del Papa Benet XVI (Anthony Hopkins) per a retirar-se. Tots dos es retrobaran al Vaticà, on reflexionaran un i altre en els seus passats. També sobre què els demana l’Església avui per tal de donar-li una continuïtat en un futur.

“Captivadora i brillant”

La pel·lícula ha estat molt ben rebuda per la crítica de cinema. A part de la intrigant trama, els dos actors principals, Anthony Hopkins i Jonathan Pryce, desenvolupen una interpretació impecable. Així, submergeixen en la situació que planteja Mirelles. Un guió brillant, una direcció impecable i una posada en escena desbordant. Amb aquestes tres pautes el director entra dins l’Església. Ni més ni menys que dins del Vaticà.

Segons explica Mn. Peio Sánchez, “ens ofereix ara una història d’antagonistes captivadora i brillant, que es diu inspirada en fets reals però reconstruïda des de la ficció d’una suposada trobada entre Benet XVI i el cardenal Bergoglio poc abans de la inesperada renúncia de el primer en l’any 2013”.

“El rerefons de la història contemporània i la vida de l’església, representat especialment pels flashbacks al voltant de la biografia de Bergoglio, no amaguen que la intenció fonamental és la contraposició espectacular dels protagonistes”, explica Mn. Sánchez. Aquesta “distància” que es presenta en un principi, a poc a poc, els anirà portant “cap a un empat on preval la humanitat de tots dos i la mateixa fe compartida”.