Cinema espiritual: «Le Jeune Ahmed» (El jove Ahmet)
Cinema espiritual: «Le Jeune Ahmed» (El jove Ahmet)
Els germans Dardenne porten una pel·lícula per entrar en el diàleg interreligiós i apropar-se al conflicte del radicalisme islàmic
05 Des, 2019
Església de Barcelona
Els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne han estat guardonats al Festival de Cannes per la seva darrera pel·lícula: Le Jeune Ahmed(El jove Ahmed). Els reconeixements són per Millor Director i Millor guió i muntatge. Ara, la pel·lícula s’estrena a les sales de cinema. És un clar exemple de cinema espiritual, que permet entrar en el diàleg interreligiós i apropar-se al conflicte del radicalisme islàmic.
Sinopsis
L’Ahmed és un jove adolescent que viu a Bèlgica amb la seva mare. Ell és birracial i la mare amb trets occidentals. Un dia el jove, comença a canviar les seves creences, influenciat per un imam radical, anomenat Youssouf. Els més propers al jove Ahmet comencen a percebre un canvi d’actitud, tant a casa com a l’escola, com la seva professora també musulmana. Un dia el protagonista coneix la Louise, qui li obrirà noves perspectives i maneres d’entendre el seu voltant.
Realitat
Els crítics de cinema destaquen dels dos germans cinèfils el realisme i la construcció de les escenes, cada una única per l’espectador, que amb un seguiment constant de càmera enganxa i manté la trama en una intriga constant.
A més a més, reflexiona entorn el radicalisme de l’islam des de l’arrel. Tal com explica el crític de cinema espiritual, Peio Sánchez “aborda el tema del fonamentalisme religiós i obre les portes al diàleg”.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less