Cinema espiritual: «Green Book»

Un relat sobre l'amistat i la dignitat de la persona que s'estrena amb nominacions als Òscar

15 Febr, 2019
Església de Barcelona

Aquesta setmana el cinema espiritual comenta una de les estrenes les nominades en la propera edició dels Òscar: Green Book. Es tracta d’una història sobre l’amistat, que rememora un estil de “Paseando a Miss. Daisy”. En aquest cas, però, es tracta d’un virtuós pianista de color i un italoamericà rud i humil. Tots dos viatjaran pel sud dels Estats Units, desafiant els estats on impera el racisme. L’estatunitenc Phillip Farrelly dirigeix aquesta comèdia dramàtica,  basada en la biografia del cantant Don Shirley i Tony Lip.

Sinopsis

La història es contextualitza en plena dècada dels 60. El Tony Lip (Viggo Mortensen), un italoamericà del Bronx, és contractat com a xofer del virtuós pianista negre Don Shirley (Mahershala Ali). Durant una gira de concerts pel Sud dels Estats Units, haurà de tenir present «El llibre verd». Aquest «manual» era una guia que indicava els pocs establiments on s’acceptava als afroamericans.

Al llarg de la seva ruta, conduiran amb el racisme i el perill de fons. De fet, els dos individus, que en un principi, es mostren tan diferents trobaran al llarg de l’aventura una gran amistat.  

Nominada als Òscar

En aquests moments, ja està a la cartellera dels cinemes i és sens dubte una de les més destacades pels cinèfils. Així ho confirma la crítica cinematogràfica, que ha donat una gran valoració tant a la direcció de Farrelly i a la interpretació dels dos protagonistes.

Quant al relat,  encaixa clarament en els valors espirituals. De fet, Mn. Peio Sánchez destaca com la trama ensenya que, tot i les diferències entre les persones, pot créixer una relació. D’altra banda destaca la pel·lícula com “un cant a la bondat, a la trobada i a la dignitat de les persones”, ja que a través de la ruta dels dos protagonistes es fa reflexionar que “les diferències no separen sinó que sumen”.

Comentari Mn. Peio

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)