5 DE DESEMBRE

Sant Dalmau, bisbe i màrtir

Beat Nicolau Stensen, bisbe

Nat a Copenhaguen (1638) de família protestant, després d’estudiar en diverses universitats europees, s’especialitzà en anatomia, publicant-ne excel·lents treballs. Residint a Florència, un dia de Corpus, veient passà la processó se sent fortament impactat per aquella mostra de fe i el 6 de desembre de 1677 ingressa formalment a l’Església Catòlica. Acreditada la seva competència doctrinal és ordenat de prevere i el papa Innocenci XI el nomena vicari apostòlic de l’extensa regió de Hannover (Baixa Saxònia) i més tard bisbe auxiliar de Müntser (1689). Visità sovint els seus feligresos i mantingué relacions cordials amb la comunitat protestant. Morí el 5 de desembre del 1686 a Schwerin (nord d’Alemanya) en una d’aquestes visites. Beatificat el 1988.

  1. Passió de santa Crispina de Tagara, mare de família, la qual, en temps de Dioclecià i Maximià, en no voler sacrificar els ídols va ser degollada per mandat del procònsol Anolí. A Tebesta, Numídia (304).
  2. Sant Sabas abat, que, nascut a Capadòcia, es va retirar al desert de Judea, on va fundar un nou estil de vida eremítica en set monestirs que es van anomenar laures, reunint els solitaris sota un superior. Va viure durant molts anys en la gran laura, que posteriorment va portar el seu nom, brillant amb l’exemple de santedat i lluitant incansablement per la fe de Calcedònia. Prop de Jerusalem (532).
  3. Sant Lúcid, monjo. Al cenobi de Sant Pere d’Aquara, Lucània (~ 983).
  4. Commemoració de sant Gerald, bisbe, insigne per la restauració del culte diví i de les esglésies, i per la promoció de la disciplina eclesiàstica. Va morir fent la visita pastoral a un lloc llunyà anomenat Bornos. A Braga, Portugal (1108).
  5. Beat Bartomeu Fanti, prevere de l’orde dels Carmelites, el qual, amb paraules i amb l’exemple, va incitar els cors dels fidels al sant amor de Déu i a la filial devoció a Maria, Mare del Senyor. A Màntua, Llombardia (1495).
  6. Sant Joan Almond, prevere i màrtir, que durant més de deu anys va exercitar ocultament la cura pastoral, fins que, regnant Jaume I, a causa del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn, i no va deixar de repartir almoines fins i tot des del patíbul. A Londres, Anglaterra (1612).
  7. Trànsit del beat Nicolau Stensen, bisbe titular de Titiopolis, el qual, oriünd de Dinamarca, va ser primer un dels més il·lustres investigadors de les ciències naturals del seu temps, però en abraçar la fe catòlica, volent servir Déu en la tutela de la veritat, va ser ordenat prevere i després bisbe, desenvolupant amb tota cura la seva missió a l’Europa septentrional. A Schwerin, de la regió del nord d’Alemanya (1686).
  8. Beat Felip Rinaldi, prevere de la Societat Salesiana, que va treballar per propagar la fe en terres de missió. A Torí, Itàlia (1931).

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Benedictins, Cistercencs i Cistercencs de l’Estricta Observança: Sant Sabas, abat (532).
  • Carmelites (O. Carm.): Beat Bartomeu Fanti, prevere (1495).
  • Família Salesiana (VDB, F); SDB i FMA (MO): Beat Felip Rinaldi, prevere (1931). Fundador de l’Institut secular de les Voluntàries de Don Bosco.
  • Serventes de Maria (Vetlladores dels Malalts): Beates Aurèlia Arambarri Fuente i companyes, màrtirs (1936). El Martirologi situa la memòria l’endemà, 6 de desembre.
  • València: Sant Maür, màrtir. En el Reial Col·legi del Corpus Christi.

 

Al desembre el fred i el vent, fan tremolar al més valent.

Al desembre el fred i el vent, fan tremolar al més valent.