Sant Sabas, abat

Sant Sabas, abat

Nascut el 439 a Mutalasca (prop de Cesarea de Capadòcia, actual Turquia), Sabas es traslladà als 18 anys al desert de Judà on, amb la fundació del monestir que després portaria el seu nom, situat entre Jerusalem i la Mar Morta, esdevingué un dels principals organitzadors del monaquisme (la Gran Laura) a Palestina en el segle VI. Morí el 5 de desembre del 532, i la seva obra i el seu culte tingueren gran difusió a Roma quan alguns dels seus deixebles hi van arribar fugint de Terra Santa per les invasions dels perses i els àrabs, al segle VII.

1. Passió de santa Crispina de Tagara, mare de família, la qual, en temps de Dioclecià i Maximià, en no voler sacrificar els ídols va ser degollada per mandat del procònsol Anolí. A Tebesta, Numídia (304).
2. Sant Sabas abat, que, nascut a Capadòcia, es va retirar al desert de Judea, on va fundar un nou estil de vida eremítica en set monestirs que es van anomenar laures, reunint els solitaris sota un superior. Va viure durant molts anys en la gran laura, que posteriorment va portar el seu nom, brillant amb l’exemple de santedat i lluitant incansablement per la fe de Calcedònia. Prop de Jerusalem (532).
3. Sant Lúcid, monjo. Al cenobi de Sant Pere d’Aquara, Lucània (~ 983).
4. Commemoració de sant Gerald, bisbe, insigne per la restauració del culte diví i de les esglésies, i per la promoció de la disciplina eclesiàstica. Va morir fent la visita pastoral a un lloc llunyà anomenat Bornos. A Braga, Portugal (1108).
5. Beat Bartomeu Fanti, prevere de l’orde dels Carmelites, el qual, amb paraules i amb l’exemple, va incitar els cors dels fidels al sant amor de Déu i a la filial devoció a Maria, Mare del Senyor. A Màntua, Llombardia (1495).
6. Sant Joan Almond, prevere i màrtir, que durant més de deu anys va exercitar ocultament la cura pastoral, fins que, regnant Jaume I, a causa del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn, i no va deixar de repartir almoines fins i tot des del patíbul. A Londres, Anglaterra (1612).
7. Trànsit del beat Nicolau Stensen, bisbe titular de Titiopolis, el qual, oriünd de Dinamarca, va ser primer un dels més il·lustres investigadors de les ciències naturals del seu temps, però en abraçar la fe catòlica, volent servir Déu en la tutela de la veritat, va ser ordenat prevere i després bisbe, desenvolupant amb tota cura la seva missió a l'Europa septentrional. A Schwerin, de la regió del nord d’Alemanya (1686).
8. Beat Felip Rinaldi, prevere de la Societat Salesiana, que va treballar per propagar la fe en terres de missió. A Torí, Itàlia (1931).