Cinema espiritual: «El creyente» (La prière)

S'estrena una producció francesa guardonada als festivals de cinema sobre la transformació i l'acompanyament en la fe

31 Maig, 2019
Església de Barcelona

Aquest mes de juny arriba als cinemes “El creyente” (La prière). Es tracta d’una producció francesa dirigida pel cineasta Cédric Kahn, que s’ha estrenat amb èxit a França. La pel·lícula se centra en el tema de la drogoaddicció i la superació d’aquesta malaltia, gràcies a l’acompanyament i la fe.

Sinopsis

S’explica la història d’un jove de 22 anys, Thomas, decideix que és el moment de deixar la seva addicció a les drogues. Per a això, decideix apartar-se a una comunitat religiosa aïllada en una muntanya, als Alps. Aquesta congregació es dedica a l’acompanyament espiritual dels exdrogoaddictes. De fet, tots els que hi arriben segueixen un mètode diví per curar-se de la seva dependència: L’oració.

Per part del Thomas, serà un lloc on descobrirà la senzillesa, l’amor, l’amistat, la pau. Tanmateix, haurà de lluitar amb els seus dimonis interiors, amb el seu rebuig inicial i amb la presència de Sybille, una jove que l’enamorarà.

Èxit a les sales

La crítica ha felicitat aquesta producció, sobretot la direcció de Cédric Kahn que “torna de forma sòlida i directa amb aquest estudi emotiu però res sensibler”. D’aquesta manera, la posada en escena del paper protagonista, interpretat per Anthony Bajon,  guardonada al Festival de Berlín (Millor Actor), nominada a millor actor revelació als Premios César.

Un canvi espiritual

D’altra banda, el cinema espiritual destaca el canvi que experimenta el personatge protagonista, el qual s’aconsegueix gràcies a l’acompanyament d’una comunitat. Segons explica Mn. Peio Sánchez, es presenta aquesta situació que comporta «un temps de canvi durant el qual la naturalesa, el fer de conviure amb la comunitat i l’oració el portaran a una transformació». «Factors que el portaran cap a la crida a la vocació del sacerdoci». És a dir, «un èxit a França i presenta com els joves poden rebre una bona notícia enmig les dificultats», afegeix el crític».

Comentari Mn. Peio

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)