Formació en l’hospitalitat

Entrevista realitzada al germà Luis Marzo, responsable del Noviciat Europeu

30 Des, 2019
Església de Barcelona

La ciutat italiana de Brescia ha estat l’escollida per al nou Noviciat Europeu de les diferents províncies de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. En aquesta localitat, l’Orde disposa d’un institut per a la investigació i l’atenció a persones amb problemes de salut mental i un centre per a l’acollida a persones sense sostre i immigrants, “que serviran perquè els novicis puguin realitzar la seva experiència d’hospitalitat”, assegura el germà Luis Marzo, responsable del Noviciat Europeu. Els projectes formatius comuns ja són una realitat a les regions de l’Orde a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia-Oceania.

Per què consideren necessari unificar noviciats?

Aquest projecte neix com a resposta al desafiament que viu la Vida Consagrada i, en concret, l’Orde Hospitalari, d’oferir una formació i un acompanyament a les persones que es plantegen la seva vocació hospitalària d’acord als nostres temps, que alhora tingui en compte la pluralitat, la interculturalitat i la universalitat de la nostra Institució.

Què prioritzeu en la formació del futur germà?

Les experiències d’hospitalitat, perquè el jove pugui viure en primera persona el contacte amb les situacions reals de fragilitat. Prioritzem també la reflexió en temes tan importants per a la vida d’un germà de Sant Joan de Déu com són la pastoral de la salut o social, la bioètica i la humanització.

Quin perfil té la persona que es planteja entrar a l’Orde?

Són persones amb una gran vivència de fe i una sensibilitat pel món del sofriment i de la vulnerabilitat. Aquests dos aspectes són comuns, siguin del país que siguin; el que els distingeix, simplement, és la manera com el viuen. L’experiència que estem vivint com a comunitat formativa és molt positiva; creiem que és un signe de l’Esperit que puguem construir junts un projecte formatiu per als futurs Germans de Sant Joan de Déu a Europa.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 5 de gener

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)