Sant Lleonard de Porto Maurizio, prevere

Sant Lleonard de Porto Maurizio, prevere

Fill d'un capità de marina, la família volia que el jove Paolo fos metge. Ell, però, estudià amb els jesuïtes a Roma, per acabar entrant amb els franciscans de l'estricta observança, on va prendre el nom de Lleonard (1697). Havia de ser enviat com a missioner a la Xina, però raons de salut li ho van desaconsellar. Des de Porto Mau­rizio va predicar per Florència i la Toscana, escampant la devoció al Santíssim Sagrament, el Sagrat Cor, la Immaculada Concepció i, sobretot, el Via Crucis, que el va fer molt popular entre el món catòlic: el va instal·lar en més de 500 llocs, entre ells el Colisseu de Roma. Després d'una darrera missió a Còrsega, per posar fi al malestar social, polític i religiós que vivia l'illa, va morir a Roma. Canonitzat el 1867 per Pius IX.

1. Sant Sirici, papa, a qui lloa sant Ambròs com a veritable mestre, ja que, conscient de la seva responsabilitat sobre tots els bisbes, els va fer conèixer els documents dels Pares, confirmant-los amb la seva autoritat apostòlica. Al cementiri de Priscil·la, a la via Salària Nova de Roma (399).
2. Sant Alipi, diaca i estilita, que va morir gairebé centenari. A Adrianòpolis, Paflagònia (s. IV).
3. Sant Conrad, bisbe, excel·lent pastor del seu ramat, el qual va fer generosa providència dels seus béns en favor de l’Església i dels pobres. A Constança, Suàbia, Germania (975).
4. Sant Nicó, monjo, que després d’una vida cenobita i eremítica transcorreguda a Àsia, va treballar amb zel evangèlic per portar a la vida cristiana els habitants de l’illa de Creta, recent alliberada del jou dels sarraïns, i després va recórrer Grècia predicant la penitència, fins que va morir al monestir d’Esparta, que ell havia fundat. A Lacedemònia, el Peloponès (998).
5. Mort de sant Bel·lí, bisbe de Pàdua i màrtir, defensor eximi de l’Església, que cruelment malferit per uns sicaris, va morir a conseqüència de les lesions rebudes. Al lloc anomenat Fratta Polesine, al territori de Rodigo, a la regió vèneta limitant amb Venècia (1151).
6. Beat Ponç de Faucigny, que va ser primer abat a Abondance i, renunciant al càrrec, va voler morir com un senzill religiós. Al monestir de Sixt de Canonges Regulars, a Savoia (1179).
7. Sant Silvestre Gazzolini, abat, que havent entès completament la vanitat de totes les coses del món, a la vista de la sepultura oberta d’un amic, mort poc abans, va anar a Eremo, canviant diverses vegades de lloc per romandre més ocult als homes, i per fi, al desert, al mont Fano, va traçar les bases de la Congregació dels Silvestrins, sota la Regla de sant Benet. Al costat de Fabriano, al Picè, Itàlia (1267).
8. Beata Delfina, esposa de sant Elzéar de Sabran, amb el qual va prometre guardar la castedat, i després de la seva mort va romandre en la pobresa i en la pregària. A Ate, Provença (1358/1360).
9. Beats màrtirs Hug Taylor, prevere, i Marmaduc Bowes, dels quals, el primer, encara jove, per haver entrat a Anglaterra essent sacerdot, i el segon, en canvi, ja ancià, per haver-lo ajudat, van ser portats al suplici del patíbul, en temps del regnat d’Elisabet I. A York, Anglaterra (1585).
10. Beat Humil (Lluc Antoni) Pirozzo, religiós de l’orde dels Germans Menors, famós pel seu esperit de profecia i freqüents èxtasis. A Biginiano, Calàbria (1637).
11. Sant Lleonard de Porto Maurizio, prevere de l’orde dels Germans Menors, que, desbordant de zel per les persones, va dedicar gairebé tota la seva vida a la predicació, a l’edició de llibres de pietat i a fer més de tres-centes missions a l’Urbs, a l’illa de Còrsega i per tot Itàlia septentrional. A Roma, al convent de Sant Bonaventura, al Palatí (1751).
12. Sants Tomàs Dinh Viêt Du i Domènec Nguyên Vân (Doàn) Xuyên, preveres de l’orde dels Predicadors i màrtirs, que per decret de l’emperador Minh Mang van ser degollats al mateix temps. A la ciutat de Nam Dinh, Tonquín (1839).
13. Beata Gaietana Sterni, religiosa, que, després de quedar-se viuda essent encara jove, es va lliurar al servei dels pobres i va fundar la Congregació de les Germanes de la Divina Voluntat, per atendre els necessitats i malalts. A Passano, prop de Vicenza, Itàlia (1889).
14. Beat Jaume Alberione, prevere, que, sol·lícit per l’evangelització, es va dedicar enterament a posar al servei de la societat humana els instruments de comunicació social per promoure la veritat de Crist, fundant, a més, la Congregació de la Pia Societat de Sant Pau Apòstol. A Roma (1971).