Paraules del Cardenal en la Jornada “De la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia”

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i President de Càritas de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, la Jornada “De la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia”. Barcelona, 3 de juliol de 2014 Ens hem reunit per parlar de la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia, com un acte més de la celebració […]

04 Jul, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i President de Càritas de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, la Jornada “De la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia”. Barcelona, 3 de juliol de 2014

Ens hem reunit per parlar de la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia, com un acte més de la celebració dels 70 anys de Càritas Diocesana de Barcelona. Estem commemorant aquell inici del que ha estat Càritas Diocesana, institució que està plenament al servei de les necessitats de les persones que no disposen dels mitjans materials per valdre’s per si mateixes. Càritas és una institució de l’Església diocesana que ajuda l’Església a realitzar una dimensió essencial, constitucional que és l’ajuda fraterna, l’amor. Com ens deia Benet XVI, “L’Església no pot descuidar el servei de la caritat, tal com no pot ometre els Sagraments i la Paraula” (Déu és amor, 22).

El Papa Francesc ens encoratja a participar en el seu programa pastoral exposat en el seu recent document “La joia de l’Evangeli”, i ens ho diu amb aquestes paraules: “Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació” (N. 27). La clau o el criteri per a transformar tot el que calgui transformar consisteix en això: “La reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes les estructures es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca a la seva amistat” (N. 27).

Es tracta, doncs, de la dimensió evangelitzadora. I això és obvi, perquè com ens recordà Pau VI, en un document encara molt actual Evangelii nuntiandi, l’Església existeix per evangelitzar; aquesta és la seva missió essencial, de tal manera que si l’Església no evangelitza no fa allò pel qual ha estat fundada per Jesucrist.

El Papa Francesc parla de la dimensió social de l’evangelització, precisament perquè si aquesta dimensió no està degudament explicitada, sempre es corre el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora (cf. N. 17c). No podem oblidar que les obres de misericòrdia que ens demana l’Església als cristians i als homes i dones de bona voluntat són espirituals i corporals. L’home necessita pa per viure, però també és veritat que l’home no viu només de pa. El cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins ell mateix “es va fer pobre” (2 Co 8, 9). Tot el camí de la nostra redempció està signat pels pobres. El Papa Francesc ens diu que “el pobre, quan és estimat, ‘és apreciat com d’alt valor’, i això diferencia l’autèntica opció pels pobres de qualsevol ideologia, de qualsevol intent d’utilitzar els pobres al servei d’interessos personals o polítics” (N. 199).

I Francesc continua dient-nos: “La necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar… Mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres, renunciant a l’economia absoluta dels mercats i de l’especulació financera i atacant les causes estructurals de la desigualtat, no es resoldran els problemes del món i en definitiva cap problema. La desigualtat és l’arrel dels mals socials” (N. 202).

Els dos conferenciants, de reconegut prestigi, ens parlaran de l’ansietat deguda a les greus conseqüències de la crisi econòmica i fonamentalment a la manca de treball. És elevadíssim el percentatge dels aturats a Espanya i encara més dels joves. L’atur produeix ansietat i la por de perdre el treball també ocasiona ansietat.

Sant Joan Pau II, en la seva visita a Barcelona, el 7 de novembre de 1982, a Montjuïc en l’encontre amb els treballadors i empresaris, va dir-nos això sobre l’atur: “D’un atur perllongat neix la inseguretat, la manca d’iniciativa, la frustració, la irresponsabilitat, la desconfiança en la societat i en sí mateixos; s’atrofien així les capacitats de desenvolupament personal; es perd l’entusiasme, l’amor al bé; sorgeixen les crisis familiars, les situacions personals desesperades, i es cau fàcilment – sobretot els joves – en la droga, l’alcoholisme i la criminalitat”.

El diagnòstic de Sant Joan Pau II coincideix amb l’ansietat que tenen avui moltíssimes persones i famílies quan no disposen de treball i, per tant, de mitjans per mantenir-se i mantenir la serva família. Pensem que només a Càritas diocesana de Barcelona i les Càritas parroquials, l’any 2013 hem atès 276.595 persones que omplirien dues vegades els camps del Barça i de l’Espanyol.

Aquesta ansietat pot tenir remei si assolim que la macroeconomia estigui presidida per valors ètics i col·loqui en el centre la persona i no el capital. Escoltem si els conferenciants coincideixen amb aquest diagnòst

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)