Homilia del Cardenal en la missa de Sant Tomàs More

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa de Sant Tomàs More, Patró dels polítics, Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, 1 de juliol de 2014. Un any més ens hem aplegat per commemorar al nostre sant patró, Tomàs More. Ho fem amb l’Eucaristia, perquè tots vosaltres […]

02 Jul, 2014
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa de Sant Tomàs More, Patró dels polítics, Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, 1 de juliol de 2014.

Un any més ens hem aplegat per commemorar al nostre sant patró, Tomàs More. Ho fem amb l’Eucaristia, perquè tots vosaltres voleu alimentar la vostra vocació de polítics amb l’aliment de l’amor que és el Cos i la Sang de Crist. No hi ha dubte que la vostra vocació consisteix en estimar els ciutadans cercant sempre el seu bé i amb això servir al bé comú de la societat.

El vostre estimat Patró va néixer l’any 1478 i essent canceller del Regne rebé la corona del martiri l’any 1535 per ordre del rei d’Anglaterra Enric VIII per negar-se a reconèixer la dissolució del matrimoni reial. Les exigències de la seva consciència passaren per damunt dels desigs del seu monarca. Fou l’amor i el servei a la veritat que fa lliures als homes el que portà a Tomàs More al martiri. Fou la mateixa actitud de tots els màrtirs cruents i incruents d’avui i de sempre: cal obeir a Déu abans que als homes. El nostre Sant patró no estigué aferrat ni al càrrec ni a la vida i per això va servir fidelment al bé comú del seu país, servant sempre les exigències de la veritat i de la justícia. I això ho va fer també i principalment per la seva condició de polític cristià i per la seva unió amb Jesucrist, tal com ens ha dit avui Sant Pere: “Més aviat alegreu-vos de poder compartir els sofriments de Crist: també el dia que es revelarà la seva glòria desbordareu d’alegria” (1 Pe 4, 13).

El vostre patró va ser un catòlic que va viure i realitzar la vocació de polític. Ell se sentia membre de l’Església Catòlica i també del seu país. En les seves decisions i actuacions era sempre molt conscient de les exigències religioses, socials i polítiques de la seva condició de cristià, els continguts de la fe cristiana i de l’humanisme cristià que l’ajudaren molt en el seu treball polític de cercar el bé de les persones i el bé comú. Precisament perquè es considerava cristià per damunt de tot, era fidel a la seva consciència il·luminada per la fe. D’alguna manera, s’aplicava a ell mateix aquelles paraules que digueren els Apòstols al Sanedrí. “Hem d’obeir Déu abans que els homes”.

De la vida i del martiri de Sant Tomàs More brolla un missatge que a través dels segles parla als homes de tots els temps de la inalienable dignitat de la consciència, la qual, com recorda el Concili Vaticà II, “és el nucli més secret i el sagrari de l’home, en el qual hi està només Déu i la seva veu ressona en el més íntim de la consciència” (Gaudium et spes, 16). Precisament pel testimoniatge, ofert fins al vessament de la seva sang, de la primacia de la veritat i de l’ètica en l’exercici del poder, el nostre sant Patró és venerat com exemple perenne de coherència moral.

Commemorant el vostre Sant Patró amb la seva vida i de el seu martiri, posem en relleu un exemple eximi de polític que és el que avui el poble desitja que sigui una persona transparent, honesta, generosa, coherent i que cerqui el bé comú de la societat abans que els seus propis interessos o del grup. Malgrat les crítiques que es fan als polítics, que mai s’han de globalitzar, cal insistir en la importància del servei que presteu quan imiteu aquelles actituds i virtuts de Sant Tomàs More. La política és necessària per tal d’aconseguir el bé comú de la societat. No podem prescindir dels polítics. Per això cal posar en relleu la dignitat de la política i dels qui l’exerceixen. Ja Pius XI, el Papa de l’Acció Catòlica, va parlar de la “caritat política”, la qual no es limita a suplir les deficiències de la justícia o a denunciar les injustícies, sinó que fa més que això. El mateix Concili Vaticà II va dir que “L’Església considera digna de lloança i d’atenció la tasca dels qui es consagren al servei dels homes per al bé comú i accepten les càrregues d’aquest servei” (Gaudium et spes, 75).

Benvolguts polítics, ningú no pot negar que aquest compromís polític que heu assumit té una gran dignitat moral i si l’exerciu com un acte d’entrega personal per al servei de la societat, us exigeix molta generositat i comporta sofrir moltes incomprensions i crítiques. I això ja sabeu que no és pas sempre fàcil. El compromís polític viscut així ha estat qualificat d’una “dura escola de perfecció” i d’un “exigent exercici de la virtut”.

És molt convenient valorar les diverses funcions que les persones exerceixen en la societat per tal que puguin fer un bon servei al bé comú. Constitueix un bon servei a la societat el revalorar la política com activitat noble i necessària per al bé comú de la societat. Aquí hi teniu un paper molt important els mateixos polítics, tots els que us dediqueu com a vocació aquesta necessària activitat social. I els polítics cristians trobeu en la fe cristiana un aliment que enforteix la vostra generositat i responsabilitat, en la comunitat cristiana un suport per ser coherents amb la fe que professeu i en la doctrina social de l’Església una llum que il·lumina les decisions que heu de prendre.

Avui com a conseqüència de la greu crisi econòmica, el nombre d’aturats ha arribat a més de cinc milions de persones i el percentatge de joves sense feina és més del 50%. El clam per poder tenir treball és unànime, com observem en les manifestacions arreu i és una constant dels qui en augment venen a Càritas per poder subsistir. És un clam legítim i en la mesura del possible convindria que es donessin signes que explicitessin aquesta preocupació dels polítics per tal de trobar solucions a aquesta qüestió que és de país, d’Estat i no pas d’un partit, d’un sindicat o de la patronal, sinó que demana actuacions pactades entre tots.

Malgrat les dificultats econòmiques actuals, les Administracions públiques han d’esforçar-se per atendre les necessitats dels pobres i necessitats de la societat, donant molta importància al benestar social del país, col·laborant molt amb Càritas i les altres institucions d’ajuda fraterna. Penso que tots els polítics, però més els cristians, han de ser molt sensibles a aquesta política per una exigència de l’Evangeli.

En la nostra societat amb un fort context cultural laicista, són molt actuals i molt adients les paraules de Sant Pere en la lectura que hem escoltat. L’Apòstol parla d’una persecució que sofrien els cristians i diu que no té res d’estrany. També avui portar el nom de cristià no resulta massa fàcil i és políticament incorrecte. Vosaltres en sou testimonis. Tanmateix Sant Pere us diu: “Feliços vosaltres si algú us retreu el nom de cristians: vol dir que l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa sobre vosaltres” (1 Pe 4, 14). I l’Apòstol afegeix: “Si algú ha de sofrir perquè és cristià, que no s’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè pot portar aquest nom” (1 Pe 4, 16). Aquest coratge es pot viure gràcies al do de la fortalesa que l’Esperit Sant vessa en els cors dels batejats. Alhora demana que alimentem la nostra vida cristiana amb la celebració de l’Eucaristia i amb la pregària, sense oblidar l’amor fratern als germans. Sant Tomàs More deia: “Si em distrec, l’Eucaristia m’ajuda a recollir-me. Si s’ofereixen cada dia oportunitats per ofendre el meu Déu, m’enforteixo cada dia per al combat amb la recepció de l’Eucaristia. Si necessito una llum especial i prudència per a exercir les meves pesades obligacions, m’acosto al meu Senyor i cerco el seu consell i la seva llum”.

Desitjo agrair-vos el vostre treball, com el dels altres polítics, realitzat amb la il·lusió de fer un bon servi al bé del país, cercant la justícia social amb una actitud de servei a les persones i a la societat. Demanem que el vostre Sant Patró us ajudi per tal d’imitar-lo en l’exercici de la vostra vocació de polítics amb fidelitat, radicalitat i amb coherència amb la vostra fe cristiana.

 

 

 

 

 

 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)