Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr.
Un any més ens hem aplegat per commemorar al nostre sant patró, Tomàs More. Ho fem amb l’Eucaristia, perquè tots vosaltres voleu alimentar la vostra vocació de polítics amb l’aliment de l’amor que és el Cos i la Sang de Crist. No hi ha dubte que la vostra vocació consisteix en estimar els ciutadans cercant sempre el seu bé i amb això servir al bé comú de la societat.
El vostre estimat Patró va néixer l’any 1478 i essent canceller del Regne rebé la corona del martiri l’any 1535 per ordre del rei d’Anglaterra Enric VIII per negar-se a reconèixer la dissolució del matrimoni reial. Les exigències de la seva consciència passaren per damunt dels desigs del seu monarca. Fou l’amor i el servei a la veritat que fa lliures als homes el que portà a Tomàs More al martiri. Fou la mateixa actitud de tots els màrtirs cruents i incruents d’avui i de sempre: cal obeir a Déu abans que als homes. El nostre Sant patró no estigué aferrat ni al càrrec ni a la vida i per això va servir fidelment al bé comú del seu país, servant sempre les exigències de la veritat i de
El vostre patró va ser un catòlic que va viure i realitzar la vocació de polític. Ell se sentia membre de l’Església Catòlica i també del seu país. En les seves decisions i actuacions era sempre molt conscient de les exigències religioses, socials i polítiques de la seva condició de cristià, els continguts de la fe cristiana i de l’humanisme cristià que l’ajudaren molt en el seu treball polític de cercar el bé de les persones i el bé comú. Precisament perquè es considerava cristià per damunt de tot, era fidel a la seva consciència il·luminada per
De la vida i del martiri de Sant Tomàs More brolla un missatge que a través dels segles parla als homes de tots els temps de la inalienable dignitat de la consciència, la qual, com recorda el Concili Vaticà II, “és el nucli més secret i el sagrari de l’home, en el qual hi està només Déu i la seva veu ressona en el més íntim de la consciència” (Gaudium et spes, 16). Precisament pel testimoniatge, ofert fins al vessament de la seva sang, de la primacia de la veritat i de l’ètica en l’exercici del poder, el nostre sant Patró és venerat com exemple perenne de coherència moral.
Commemorant el vostre Sant Patró amb la seva vida i de el seu martiri, posem en relleu un exemple eximi de polític que és el que avui el poble desitja que sigui una persona transparent, honesta, generosa, coherent i que cerqui el bé comú de la societat abans que els seus propis interessos o del grup. Malgrat les crítiques que es fan als polítics, que mai s’han de globalitzar, cal insistir en la importància del servei que presteu quan imiteu aquelles actituds i virtuts de Sant Tomàs More. La política és necessària per tal d’aconseguir el bé comú de
Benvolguts polítics, ningú no pot negar que aquest compromís polític que heu assumit té una gran dignitat moral i si l’exerciu com un acte d’entrega personal per al servei de la societat, us exigeix molta generositat i comporta sofrir moltes incomprensions i crítiques. I això ja sabeu que no és pas sempre fàcil. El compromís polític viscut així ha estat qualificat d’una “dura escola de perfecció” i d’un “exigent exercici de la virtut”.
És molt convenient valorar les diverses funcions que les persones exerceixen en la societat per tal que puguin fer un bon servei al bé comú. Constitueix un bon servei a la societat el revalorar la política com activitat noble i necessària per al bé comú de
Avui com a conseqüència de la greu crisi econòmica, el nombre d’aturats ha arribat a més de cinc milions de persones i el percentatge de joves sense feina és més del 50%. El clam per poder tenir treball és unànime, com observem en les manifestacions arreu i és una constant dels qui en augment venen a Càritas per poder subsistir. És un clam legítim i en la mesura del possible convindria que es donessin signes que explicitessin aquesta preocupació dels polítics per tal de trobar solucions a aquesta qüestió que és de país, d’Estat i no pas d’un partit, d’un sindicat o de la patronal, sinó que demana actuacions pactades entre tots.
Malgrat les dificultats econòmiques actuals, les Administracions públiques han d’esforçar-se per atendre les necessitats dels pobres i necessitats de la societat, donant molta importància al benestar social del país, col·laborant molt amb Càritas i les altres institucions d’ajuda fraterna. Penso que tots els polítics, però més els cristians, han de ser molt sensibles a aquesta política per una exigència de l’Evangeli.
En la nostra societat amb un fort context cultural laicista, són molt actuals i molt adients les paraules de Sant Pere en la lectura que hem escoltat. L’Apòstol parla d’una persecució que sofrien els cristians i diu que no té res d’estrany. També avui portar el nom de cristià no resulta massa fàcil i és políticament incorrecte. Vosaltres en sou testimonis. Tanmateix Sant Pere us diu: “Feliços vosaltres si algú us retreu el nom de cristians: vol dir que l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa sobre vosaltres” (1 Pe 4, 14). I l’Apòstol afegeix: “Si algú ha de sofrir perquè és cristià, que no s’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè pot portar aquest nom” (1 Pe 4, 16). Aquest coratge es pot viure gràcies al do de la fortalesa que l’Esperit Sant vessa en els cors dels batejats. Alhora demana que alimentem la nostra vida cristiana amb la celebració de l’Eucaristia i amb la pregària, sense oblidar l’amor fratern als germans. Sant Tomàs More deia: “Si em distrec, l’Eucaristia m’ajuda a recollir-me. Si s’ofereixen cada dia oportunitats per ofendre el meu Déu, m’enforteixo cada dia per al combat amb la recepció de l’Eucaristia. Si necessito una llum especial i prudència per a exercir les meves pesades obligacions, m’acosto al meu Senyor i cerco el seu consell i la seva llum”.
Desitjo agrair-vos el vostre treball, com el dels altres polítics, realitzat amb la il·lusió de fer un bon servi al bé del país, cercant la justícia social amb una actitud de servei a les persones i a
