Homilia del Cardenal en l’eucaristia per les víctimes de l’accident aeri

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’eucaristia per les víctimes de l’accident aeri del vol Barcelona – Düsseldorf, de 24 de març de 2015, Basílica de la Sagrada Família, 27 d’abril de 2015.

Ens hem reunit, estimats germans i germanes, per pregar pels nostres estimats difunts, víctimes del tràgic accident d’aviació d’aquell dolorós 24 de març d’enguany. La nostra celebració religiosa amb representants de diverses confessions religioses vol expressar el nostre afecte a les víctimes i als seus familiars. Portem en el nostre cor –d’una manera molt especial els seus familiars i amics- el dolor per la mort d’aquests estimats germans. Tots desitgem trobar en la pregària el consol i la pau que Déu ens pot donar en aquests moments de sofriment, de manera molt especial a vosaltres benvolguts familiars. Acompanyem cordialment als familiars tots els qui participem en aquesta celebració religiosa, els Reis d’Espanya, les primeres autoritats de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya, les altres autoritats i els representants d’Alemanya i França i de diferents religions, i els alumnes de l’Institut Llinars del Vallès. El Papa Francesc es va fer proper als familiars amb el seu condol el mateix dia de l’accident. Tots portem també en el nostre cor el dolor i la pregària per les víctimes i ferits del terratrèmol del Nepal i per les víctimes de les pasteres en el Mediterrani.

El missatge que dóna Sant Pau omple els cors de consol i d’esperança: “Ningú de nosaltres viu per a sí mateix i ningú mor per a si mateix. Si vivim, vivim per al Senyor i si morim, morim per al Senyor; en la vida i en la mort som del Senyor”. Sempre estem en les mans providents de Déu que ens ha donat el seu Fill i que per amor a la humanitat morí en el Calvari.

El Gènesi ens diu que hem estat creats a imatge i semblança de Déu, i ell que és etern ha posat en nosaltres la llavor de l’eternitat. Així, el Concili Vaticà II ens ha dit que “l’home per instint del cor judica rectament, quan detesta i rebutja la total ruïna i la desaparició definitiva de la seva persona. La llavor d’eternitat que porta en ell, irreductible a la sola matèria, es revolta conta la mort” (GS18).

Estimats germans i germanes, Déu ens ha creat per viure eternament i per posseir en ell la felicitat eterna. Per això preguem perquè Déu misericordiós hagi acollit als nostres germans, gaudeixin d’aquesta felicitat i intercedeixin per nosaltres que encara pelegrinem per aquest món.

Estem celebrant el temps pasqual amb la joia de la resurrecció de Crist. Sant Pau ens ha dit que “per això morí i ressuscità Jesucrist: per a ser Senyor de vius i de morts”. Participem de la resurrecció del Senyor i aquesta és la nostra esperança davant de la mort dels nostres familiars i pensant també en a nostra pròpia mort. Crist amb la seva mort i la seva resurrecció ens ha alliberat de la mort definitiva i ens crida a compartir la seva mateixa vida.

La mort violenta i sobtada dels nostres estimats germans podria com paralitzar la vida dels qui els estimem moltíssim. Tanmateix, el missatge paulí que hem escoltat ens ha de donar coratge per viure per al Senyor i per als germans, per estimar Déu i estimar els germans, esperant amb l’ajut i la misericòrdia del Senyor trobar-nos un dia amb ells en la Jerusalem celestial. El llibre de l’Apocalipsi ens diu que en la Jerusalem celestial “Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni do, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat”.

Hem escoltat el text evangèlic de les Benaurances. Jesús se solidaritza amb els pobres, amb els qui estan de dol, amb els humils, amb els qui tenen fam i set de justícia, amb els compassius, amb els nets de cor, amb els pacífics i els pacificadors, amb els perseguits pel fet de ser justos…

El Senyor Jesús, els hi diu que són feliços perquè per a tots ells vol el regne dels cels. Déu és compassiu, clement i misericordiós. I el Papa Francesc ens ha dit que Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. Misericòrdia és segurament la paraula més freqüent en el vocabulari del Papa Francesc.

Tots tenim sempre necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia divina que és font d’alegria, de serenitat i de pau. Misericòrdia és l’acte suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre. Misericòrdia és la norma fonamental que hi ha en el cor de cada persona, quan mira amb ulls sincers al germà que troba en el camí de la vid. Misericòrdia és la via que uneix Déu i l’home, perquè obra el cor humà a l’esperança de ser estimats, malgrat els límits del nostre pecat i de la nostra mort. A la misericòrdia del Pare confiem les víctimes i també encomanem als seus familiars i amics que sofreixen aquesta separació.

Celebrem la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Ens cal posar els ulls de Maria, com a Mare de la Misericòrdia. La dolcesa de la seva mirada ens acompanya sempre. Maria mai ha conegut la profunditat del dolor humà, ella que estigué al peu de la creu del seu Fill estimat.

En aquesta festa de la Mare de Déu de Montserrat, dirigim a ella l’antiga i actual oració de la Salve Regina, perquè avui i sempre Maria giri envers nosaltres “aquests ulls seus tant misericordiosos i després d’aquest exili en mostri Jesús, fruit beneït del seu sant ventre”. A ella confiem especialment els nostres germans que moriren en aquell vol aeri que acabà en els Alps francesos, i li demanem que hagi estat realitat el que el poeta Jacint Verdaguer demanava a la Mare de Déu de Montserrat en el seu Virolai: “Guieu-nos cap al cel”.