Homilía del cardenal en la misa de ordenación de diáconos en el Seminario

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’ordenació diaconal de Santiago Cuquerella i Patrick Stref. Seminari de Barcelona, 22 de març de 2014

Entorn de la festa de Sant Josep celebrem el Dia del Seminari i ens plau celebrar ordenacions diaconals o presbiterals. Avui, en la capella del Seminari Conciliar de Barcelona ens disposem a ordenar a dos diaques, els nostres estimats germans Santiago Cuquerella i Patrick R. Stref.

La celebració de l’Eucaristia és sempre motiu de joia perquè és la festa de l’amor de Déu al seu poble de fe, esperança i caritat que s’uneix a Jesucrist en la seva mort i la seva resurrecció. Tanmateix quan en el si de l’Eucaristia Déu ens dóna el do de l’ordenació de dos diaques al servei de l’Església de Barcelona, el motiu de joia és encara més i més gran.

Per això volem expressar el nostre agraïment a Déu per l’Eucaristia i pel sagrament de l’Orde, dos sagraments que estan íntimament units ja que Jesús els fundà perquè el seu poble que peregrina pel món pugui alimentar-se constantment amb el Cos i la Sang de l’Anyell pasqual, el nostre únic Salvador. Al Cenacle, aquell primer Dijous Sant, Jesús, instituí l’Eucaristia i digué als apòstols: “Feu això en memòria meva”.

En la Paraula de Déu que hem escoltat, apareix amb molta claredat que Déu vol donar-nos l’aigua viva que ens porta fins a la vida eterna. Yaveh donà al poble d’Israel en el desert una font d’aigua, davant de les peticions i per intercessió de Moisès, allà  a Massà i Meribà. Tanmateix aquesta aigua era símbol i imatge d’una altra aigua, que juntament amb la llum i la vida són tres pàgines sublims de l’Evangeli de Sant Joan i les escoltem avui i els dos diumenges següents. Són tres passos d’una autèntica catequesi baptismal. La Quaresma ha de ser “primavera” de l’esperit i cal que refloreixi en la nostra consciència l’alegria d’haver estat batejats, de ser fills de Déu.

L’Evangeli d’avui és un prototipus d’evangelització, això que hem de fer tots els batejats, anunciar Jesús i el seu Evangeli, i que ens pertoca encara més als diaques i sacerdots. En aquesta pàgina de l’Evangeli que hem escoltat, veiem com Jesús va evangelitzar a la samaritana, una dona que pertanyia a un poble que no es relacionava bé amb els jueus. Jesús es quedà al pou i esperà que vingués la samaritana i Jesús li demanà aigua. Cosa insòlita, i se n’estranyà la dona. Jesús vol donar-li l’aigua viva que només ell pot donar, però comença demanant-li a ella l’aigua que no apaga la set per sempre.

El diàleg entre Jesús i la samaritana és preciós, i va portant a la dona a la veritat de la seva vida i a Déu. La va conduint perquè sigui la samaritana la que tingui desig i set de l’aigua viva que es converteix en un sortidor d’aigua que salta fins a la vida eterna.

En aquesta actitud evangelitzadora de Jesús hi veiem l’actitud que ens demana reiteradament el Papa Francesc: cal que l’Església i els cristians tinguem una actitud de sortida, de sortir de nosaltres, de les nostres comoditats, i que anem a les perifèries on es troben les persones i els hi anunciem el tresor que hem rebut del Senyor i que dóna sentit a la nostra vida i que en fem participants als germans, apropant-los al pou de Jacob, perquè Jesús els hi doni com a la samaritana l’aigua viva.

I és bonic veure com la samaritana va ser evangelitzada per Jesús, ja que aquest li diu al final de la conversa: “El Messies sóc jo, que parlo amb tu”, i alhora es va convertir en evangelitzadora ja que –com ens diu el text evangèlic- “la dona deixà estar la gerra i s’anà al poble a dir a la gent: ‘Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet, ¿No serà el Messies?’ La gent sortí del poble i anà a trobar-lo”. I quan la gent veié a Jesús i l’escoltà, deien a la dona “Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món”.

Jesús ens demana que l’imitem en l’evangelització dels germans, per tal de portar –com la samaritana- la gent a Jesús. Aquest és el treball preuat dels evangelitzadors i missioners. Però serà l’encontre personal amb Jesús el que farà als nostres germans que siguin plenament evangelitzats i cristians.

Aquest vespres, aquí, com en el temps dels Apòstols farem el mateix que feren ells, invocant l’Esperit Sant i amb la imposició de les meves mans, d’un successor del Apòstols, seran ordenats diaques els nostres germans, com ho foren aquests primers set diaques com ens explica el llibre dels Fets dels Apòstols.

Santiago y Patrick, seréis ordenados diáconos, para poneros plenamente y por siempre al servicio de Dios, de la Iglesia y de los hermanos, incardinándoos a esta Iglesia de Barcelona para amarla y servirla.

Ejerceréis este servicio, este ministerio en las tres tareas esenciales de la Iglesia. En la proclamación de la Palabra de Dios a toda persona y en las celebraciones litúrgicas, explicando y difundiendo esta Palabra de vida. En la celebración de la fe, es decir, en la celebración de la Eucaristía y de los sacramentos y en la ayuda fraterna, en la caridad, especialmente hacia las personas necesitadas y pobres. Recibiréis hoy este encargo que os hace el Señor. Realizadlo con el espíritu evangelizador y misionero que Jesús tuvo con la mujer samaritana. Porque en la Iglesia todo ha de contribuir a la evangelización ya que la Iglesia existe para evangelizar.

Para vivir todos, y especialmente los que hemos recibido el sacramento del orden, como evangelizadores hemos de ser hombres y mujeres de oración, con un corazón lleno de amor a Dios y a los hermanos, y con un deseo muy grande de ofrecer a los hombres y mujeres que nos rodean el tesoro que hemos recibido gratuitamente: la fe en Jesús que ha dado su vida por todos para que todos seamos hijos e hijas de Dios y podamos gozar de la felicidad eterna en el cielo por toda la eternidad.

Queridos jóvenes que participáis en la ordenación de vuestros amigos Santiago y Patrick. El Señor un día les llamó para ser sacerdotes. El Señor os puede llamar también a vosotros. Ellos escucharon la llamada de Dios y respondieron generosamente. Escuchad, también, vosotros si el Señor os llama y si os llama responded generosamente.

Pidamos la intercesión de María, nuestra Madre, por estos nuevos diáconos y por los jóvenes que serán llamados por Jesús para ser también como ellos diáconos y sacerdotes. Amén.