Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’Eucaristia de la Presentació del Senyor amb motiu de la Jornada de la Vida Consagrada. Catedral de Barcelona, 2 de febrer de 2015.
Celebrem avui la Festa de la Presentació de Jesús, la festa de la Candelera. És una celebració molt íntima per a tots nosaltres, perquè és també la Jornada de la Vida Consagrada que aquest any té una connotació especial ja que el Papa Francesc ha proposat per a tota l’Església la celebració de l’Any de la Vida Consagrada. I alhora, commemorem el 5è Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús. Per això el lema d’aquesta Jornada està configurat amb aquestes paraules de la santa: “Amics forts en el Senyor”. Certament, els consagrats i les consagrades són especialment amics del Senyor.
Com Maria i Josep que portaren Jesús al Temple per dedicar-lo, consagrar-lo al Senyor, també nosaltres pel baptisme ens hem consagrat, dedicat al Senyor esdevenint cristians i cristianes. I per vosaltres que heu estat cridats i cridades per seguir Jesús amb més radicalitat, us heu consagrat per imitar-lo en l’obediència, la pobresa i la castedat.
Per això, aquesta festa és un motiu per renovar la vostra entrega a aquest seguiment de Jesús en la vida consagrada en les diverses formes que existeixen en el jardí de l’Església. I és també motiu d’agraïment per la vocació a la vida consagrada que heu rebut. El Papa Francesc, motivant l’Any de la Vida Consagrada, us ha dit que el primer objectiu “és mirar el passat amb gratitud”, perquè cada institut té la seva història i és molt el que heu fet tots els consagrats i consagrades al servei de l’Església universal i de les Esglésies diocesanes en les quals hi ha les vostres comunitats i a on vosaltres viviu i treballeu.
No hi ha dubte que aquests últims 50 anys des de la celebració del Concili Vaticà II, han estat una autèntica alenada de l’Esperit Sant per a tota l’Església, però també per a la vostra renovació, per retornar amb major fidelitat i radicalitat al vostre carisma i per actualitzar-lo a la llum dels continguts conciliars i del signes dels temps.
El Papa Francesc en el seu document programàtic Evangelii Gaudium crida a tots els batejats i especialment a tots vosaltres a “recuperar la frescor de l’Evangeli” per tal de fer brollar “nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual” (EG 11).
La frescor de l’Evangeli si la vivíem i la comuniquem, dóna el goig de l’evangeli. El mateix Papa us demana “que sigui sempre veritat el que vaig dir una vegada :‘On hi ha religiosos hi ha alegria’” (Carta Apostòlica en l’inici de la vida consagrada, II, 1). Malgrat les nostres limitacions i la realitat de les nostres famílies religioses, en una societat que ostenta el culte a l’eficiència, a l’estat pletòric de salut, a l’èxit, i que margina els pobres i exclou els perdedors, nosaltres podem testimoniar mitjançant les nostres vides la veritat de les paraules de l’Escriptura: “Quan sóc feble és quan sóc realment fort” (2Co 12, 10). La vida consagrada creix mitjançant la vostra vida de seguiment radical i joiós de Jesús, una vida en la que es transparenta l’alegria i la bellesa de viure l’Evangeli i de seguir Jesús.
En esta Jornada para la Vida Consagrada la Iglesia se une para agradecer el servicio eclesial que realizáis en diversísimos campos de la vida humana y cristiana. Para cerciorarnos más de ello, es suficiente pensar qué sería de nuestra sociedad sin vuestra presencia, sin vuestras obras e instituciones, en el campo de la espiritualidad, de la pobreza, de la marginación, de la enseñanza, de la cultura, de la atención a los ancianos y enfermos, etc. Nuestra sociedad sería más vacía y más pobre sin la importantísima y necesaria tarea que estáis realizando.
Vuestra presencia en medio de la convivencia social, la presencia de vuestras comunidades e institutos, es siempre una presencia evangelizadora. Evangelizáis mediante el amor que tenéis a las personas que viven cerca de vosotros, el trato que mantenéis con todas ellas, las conversaciones con todas ellas, todo esto es lo que evangeliza, hace presente a Dios que es amor. Y la evangelización es la finalidad última de todo cristiano y de toda persona consagrada a Dios. Asimismo, la evangelización es la tarea más urgente que tiene la Iglesia en todo el mundo y también en nuestro occidente europeo. Los consagrados y las consagradas siempre han vivido en la Iglesia la exigencia evangelizadora del bautismo, marchando a países de misión. El Papa Francisco nos pide que seamos una Iglesia en salida y que vayamos a las periferias geográficas y existenciales. Esta vocación misionera y evangelizadora evita que nuestras comunidades e institutos sean autoreferenciales.
El Papa Francisco os dice que “siempre estáis llamados a ser expertos en la misericordia divina”. Es verdad que la vida de comunidad no siempre es fácil, pero es en la vida comunitaria en donde estéis llamados y llamadas a crecer en la misericordia, la paciencia y la caridad perfecta. La experiencia de la misericordia de Dios, alimentada por la oración y la comunidad, ha de dar forma a todo lo que vosotros sois y a todo lo vosotros hacéis. El testimonio de la vida consagrada es un bien precioso para toda la Iglesia.
Este Año de la Vida Consagrada ha de ayudar a que todo el pueblo cristiano tome mayor conciencia del don de tantos consagrados y tantas consagradas. En consecuencia, todos los fieles han de dar gracias a Dios por la vida consagrada y han de pedir al Señor que suscite vocaciones a la vida consagrada para que este don enriquezca siempre la vida de la Iglesia. Sin duda, el Espíritu Santo suscitará estas vocaciones.
El Papa Francisco ha relacionado este Año de la Vida Consagrada y el Sínodo de los Obispos dedicado a la familia. Familia y vida consagrada –nos dice Francisco- son vocaciones portadoras de riqueza y gracia para todos, ámbitos de humanización en la construcción de relaciones vitales y lugares de evangelización. Vosotras queridas consagradas y vosotros queridos consagrados, trabajáis muchísimo con las familias y contribuís a que estas familias sean más y más unas auténticas comunidades de vida y de amor.
Com a pastor d’aquesta Església metropolitana de Barcelona em plau agrair-vos a tots vosaltres i a totes vosaltres la vostra vida personal i comunitària de seguiment radical de Jesús pobre, obedient i cast. Que Maria que va viure sempre el seu si radical, intercedeixi perquè tots vosaltres, estimats consagrats i consagrades, visqueu cada dia i sempre el vostre compromís de seguiment radical de Jesús. Amén.
