Tens a les mans un llibre “especial”. No sé com denominar-lo. En les seves pàgines hi trobaràs una història d’amor ben real entre les persones. Aquestes poques pàgines parlen de 70 anys de Càritas. Han estat molts dies de la setmana que s’han anat repetint durant tots aquests anys, però cada dia, cada any, han estat diferents.
Aquestes pàgines et parlen de la iniciativa i creativitat d’unes persones mogudes per la seva fe cristiana, homes i dones de l’Església que existeix des de fa vint segles, però que és molt jove, ja que va suscitant serveis i institucions per a respondre als reptes i a les necessitats de les persones d’avui, de demà i de sempre.
Va començar el Beat Pere Tarrès ara fa 70 anys. Era la petita llavor de l’arbre actual de Càritas Diocesana de Barcelona. Homes i dones moguts pel seu esperit cristià i el seu compromís social, voluntaris i professionals, estan realitzant una tasca molt necessària i que és possible amb l’ajut de la solidaritat de moltíssimes persones i institucions.
Les greus conseqüències de la crisi econòmica que estem vivint s’han pogut afrontar també i d’una manera significativa gràcies al treball competent, eficient, desinteressat i transparent de tots i de totes els que fan Càritas a nivell parroquial i diocesà. Sensibilització, denúncia i programació són activitats que desenvolupa aquesta realitat d’Església al servei de les persones, famílies i institucions socials necessitades.
Llegint aquestes pàgines segurament que tu també hi surts. Potser no hi trobaràs el teu nom, però t’hi veuràs present amb la teva col·laboració i solidaritat en el treball que va realitzant Càritas.
Aquests 70 anys de Càritas, han estat 70 anys de la vida de l’Església diocesana de Barcelona, dels seus bisbes diocesans, de les seves parròquies i dels seus rectors, dels cristians i cristianes. Càritas és l’Església que estima i ajuda les persones en les seves necessitats materials. Parlar de Càritas és parlar de l’Església.
Prou desitjaríem que ja no fos més necessari continuar escrivint més i més pàgines els anys que aniran venint. Això significaria que les persones i les famílies i les institucions socials tinguessin tot el que necessiten per viure dignament. Això significaria que els drets socials en les nostres societats no fossin paraules, sinó una realitat reconeguda, protegida i assegurada per tothom.
Potser això es podria aconseguir si els responsables del món polític i econòmic – i tots d’alguna manera – fessin més cas de les paraules del Papa Francesc: “La necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar”, i també: “Mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres, renunciant a l’autonomia absoluta dels mercats i de l’especulació financera i atacant les causes estructurals de la desigualtat, no es resoldran els problemes del món i en definitiva cap problema. La desigualtat és l’arrel dels mals socials” (La joia de l’Evangeli, de 24 de novembre de 2013, n. 202).
Treballem aquest camp assenyalat pel Papa Francesc. Tanmateix sempre hi hauran persones ferides a la vora del camí de tantes Jerusalem i Jericó del món i sempre serà necessària la solidaritat de tots per anar escrivint més pàgines d’amor com les d’aquests 70 anys de Càritas Diocesana de Barcelona i de la història de l’Església des de que Jesús ens va dir: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat”.
+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal Arquebisbe de Barcelona
President de Càritas Diocesana
