Homilía de la Cena del Señor

Homilía del Arzobispo, Juan José Omella, en la celebración de la Cena del Señor, en la Santa Iglesia Catedral de Barcelona, el Jueves Santo, 24 de marzo de 2016 Jesús, el Hijo de Dios, se rebajó hasta tomar nuestra propia carne haciéndose uno de nosotros. Y se rebajó hasta morir por nosotros. Impresiona ver a […]

24 Mar, 2016
Església de Barcelona

Homilía del Arzobispo, Juan José Omella, en la celebración de la Cena del Señor, en la Santa Iglesia Catedral de Barcelona, el Jueves Santo, 24 de marzo de 2016

Jesús, el Hijo de Dios, se rebajó hasta tomar nuestra propia carne haciéndose uno de nosotros. Y se rebajó hasta morir por nosotros.

Impresiona ver a Cristo haciendo el trabajo de esclavo. Para quien ama, nada de lo que haga es humillante. Lavando los pies a los apóstoles está enseñándonos a amar, a amar sin medida, con una entrega total hasta la muerte.

San Pedro Claver, apóstol de los esclavos, terminó identificándose con ellos y firmando como esclavo de los esclavos para siempre: «Ethiopum semper servus».

San Camilo de Lelis llevaba tres frasquitos atados a la cintura: uno de agua bendita, otro de vinagre y el tercero de agua cocida para refrescarles la boca; una escudilla de cobre donde pudieran escupir sin incomodidad y un par de cazuelas de estaño para hacer las sopas a los más debilitados. Camilo se presentaba como lo hubiera hecho Cristo en un hospital de entonces.

Y en el Hospital, san Camilo de Lelis hacía «los ritos más variados: cortar el pelo, peinar, cortar las uñas, calentar los pies, secar camisas saturadas de sudor y de otras cosas, aplicar los cauterios, humedecer las sienes, poner vinagre rosado bajo las narices, lavar y secar las manos, dar de comer en la boca».

Y nosotros que participamos de la Cena del Señor, nosotros que participamos en las ceremonias de la Semana Santa, nosotros que nos llamamos cristianos, seguidores de Jesús… ¿qué hacemos y qué podemos hacer por los más pobres y necesitados?

 

El fruto del silencio es la oración. 
El fruto de la oración es la fe. 
El fruto de la fe es el amor. 
El fruto del amor es el servicio. 
El fruto del servicio es la paz. 

 

Oración de Madre Teresa de Calcuta

Y Jesús se hizo pan para nuestro alimento. Instituyó la Eucaristía, presencia real del Señor.

Avivemos nuestra fe en la Presencia del Señor entre nosotros en ese humilde y frágil pan de la Eucaristía. Cuesta creerlo, pero en ello nos va la vida de cristianos:

 

Que bien sé yo la fonte que mana y corre,

aunque es de noche. 

Aquella eterna fonte está escondida,

que bien sé yo do tiene su manida,

aunque es de noche. 

Aquesta eterna fonte está escondida

en este vivo pan por darnos vida,

aunque es de noche. 

Aquí se está llamando a las criaturas,

y de esta agua se hartan, aunque a escuras,

aunque es de noche. 

Aquesta viva fonte, que deseo,

en este pan de vida yo la veo,

aunque es de noche.

 

Cantar del Alma, de San Juan de la Cruz

 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)