Carta dominical | «Por una tecnología con valores»

De un tiempo a esta parte, la tecnología, especialmente la llegada de la inteligencia artificial, está ocupando un espacio cada vez más relevante en nuestras vidas y en nuestras conversaciones. La tecnología desde hace décadas ha avanzado con el objetivo de hacer nuestra vida más fácil y cómoda. Permitimos que las máquinas calculen, escriban, corrijan, […]

01 Feb, 2024
Església de Barcelona

De un tiempo a esta parte, la tecnología, especialmente la llegada de la inteligencia artificial, está ocupando un espacio cada vez más relevante en nuestras vidas y en nuestras conversaciones. La tecnología desde hace décadas ha avanzado con el objetivo de hacer nuestra vida más fácil y cómoda. Permitimos que las máquinas calculen, escriban, corrijan, creen e, incluso, piensen por nosotros.

Así, por ejemplo, nos hemos acostumbrado a saber con exactitud las calles por las que transitamos y, si nos perdemos, tenemos un guía solícito y no hace falta que elijamos al azar a alguien para que nos sitúe y ayude. Cuando queremos adquirir un producto, el abanico de posibilidades es amplio y con un par de búsquedas virtuales tendremos la información necesaria para ir a comprarlo o mejor aún, para que nos lo entreguen en casa. Si sufrimos por alguien, un mensaje rápido nos aliviará de inmediato.

Y ahora hemos dado un paso más con la inteligencia artificial, partiendo de cantidades ingentes de datos generados por nosotros mismos podemos crear en poco tiempo lo que nos costaría invertir mucho, lo que nos maravilla. Sin embargo, no todo es coser y cantar. Según un reciente estudio publicado por el Fondo Monetario Internacional, esta nueva tecnología afectará aproximadamente al 40% de los puestos de trabajo a escala global y, en el caso de las economías avanzadas, el 60% del empleo sufrirá un impacto más o menos directo.

Precisamente, en relación con esta situación, el pasado 1 de enero el papa Francisco emitía un mensaje con motivo de la 57ª Jornada Mundial de la Paz en la que pedía que se pusiera la tecnología al servicio de la paz y de la dignidad de las personas: «La dignidad intrínseca de cada persona y la fraternidad que nos vincula como miembros de una única familia humana, deben estar en la base del desarrollo de las nuevas tecnologías». Los retos futuros que plantea la irrupción de la inteligencia artificial son mayúsculos y es necesario que los afrontemos teniendo siempre presentes los valores que Jesús nos enseñó, para que la tierra «llegue a ser morada digna de toda la familia humana» (Gaudium et Spes, 57).

Por eso, debemos tomar conciencia de la necesidad de utilizar la tecnología éticamente y de una manera responsable. No podemos olvidar que la inteligencia artificial es una herramienta que debe estar al servicio de toda la humanidad, sin descartar a nadie. Y es que, en el fondo, lo que nos hace humanos es la capacidad de sentir empatía por los demás, ser solidarios, amar, pensar en el sentido trascendente de la vida. Lo que podríamos definir como inteligencia espiritual.

Queridos hermanos y hermanas, pedimos a Dios que nos ayude a recordar nuestra dignidad humana y que haga de nosotros una herramienta al servicio de la paz y la concordia. Todas las respuestas que pueda darnos la inteligencia artificial no pueden olvidar los valores de Jesucristo. Él es el camino, la verdad y la vida.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 14,1-6)