Carta dominical | «Per una tecnologia amb valors»

D’un temps ençà, la tecnologia, especialment l’arribada de la intel·ligència artificial, està ocupant un espai cada cop més rellevant en les nostres vides i en les nostres converses. La tecnologia des de fa dècades ha avançat amb l’objectiu de fer la nostra vida més fàcil i còmoda. Permetem que les màquines calculin, escriguin, corregeixin, creïn […]

01 Febr, 2024
Església de Barcelona

D’un temps ençà, la tecnologia, especialment l’arribada de la intel·ligència artificial, està ocupant un espai cada cop més rellevant en les nostres vides i en les nostres converses. La tecnologia des de fa dècades ha avançat amb l’objectiu de fer la nostra vida més fàcil i còmoda. Permetem que les màquines calculin, escriguin, corregeixin, creïn i, fins i tot, pensin per nosaltres.

Així, per exemple, ens hem acostumat a saber amb exactitud els carrers per on transitem i, si ens perdem, tenim un guia sol·lícit i no cal que triem a l’atzar algú perquè ens situï i ajudi. Quan volem adquirir un producte, el ventall de possibilitats és ampli i amb un parell de cerques virtuals tindrem la informació necessària per anar-lo a buscar o encara millor, perquè ens el portin. Si patim per algú, un missatge ràpid ens alleujarà immediatament.

I ara hem fet un pas més amb la intel·ligència artificial, partint de quantitats ingents de dades generades per nosaltres podem crear en poc temps allò que ens costaria invertir-ne molt, cosa que ens meravella. No obstant això, no tot són flors i violes. Segons un estudi recent publicat pel Fons Monetari Internacional, aquesta nova tecnologia afectarà aproximadament el 40% dels llocs de treball a escala global i, en el cas de les economies avançades, el 60% de l’ocupació en patirà un impacte més o menys directe.

Precisament, en relació a aquesta situació, el passat 1 de gener el papa Francesc emetia un missatge amb motiu de la 57a Jornada Mundial de la Pau en què demanava que es posés la tecnologia al servei de la pau i de la dignitat de les persones: «La dignitat intrínseca de cada persona i la fraternitat que ens vincula com a membres d’una única família humana, han d’estar a la base del desenvolupament de les noves tecnologies». Els reptes futurs que planteja la irrupció de la intel·ligència artificial són majúsculs i cal que els afrontem tenint sempre presents els valors que Jesús ens va ensenyar, per tal que la terra «esdevingui una llar digna de tota la família humana» (Gaudium et Spes, 57).

Per això, cal que prenguem consciència de la necessitat d’utilitzar la tecnologia èticament i d’una manera responsable. No podem oblidar que la intel·ligència artificial és una eina que ha d’estar al servei de tota la humanitat, sense descartar ningú. I és que, en el fons, el que ens fa humans és la capacitat de sentir empatia per als altres, de ser solidaris, d’estimar, de pensar en el sentit transcendent de la vida. El que podríem definir com a intel·ligència espiritual.

Benvolguts germans i germanes, preguem a Déu que ens ajudi a recordar la nostra dignitat humana i que faci de nosaltres una eina al servei de la pau i de la concòrdia. Totes les respostes que ens pugui donar la intel·ligència artificial no poden oblidar els valors de Jesucrist. Ell és el camí, la veritat i la vida.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no l’en trauria?

(Lc 14,1-6)