Carta dominical | «La primera mercedaria»

Se dice que Joseph Fouché, el ministro de policía de Napoleón, ante cualquier caso que se le presentaba, daba la misma orden a los investigadores: «Cherchez la femme!», «¡Buscad a la mujer!». Estaba efectivamente convencido de que detrás de cualquier acción había una mujer como inspiradora o como cómplice. Sirva esta anécdota para introducir esta […]

16 Sep, 2021
Església de Barcelona

Se dice que Joseph Fouché, el ministro de policía de Napoleón, ante cualquier caso que se le presentaba, daba la misma orden a los investigadores: «Cherchez la femme!», «¡Buscad a la mujer!». Estaba efectivamente convencido de que detrás de cualquier acción había una mujer como inspiradora o como cómplice. Sirva esta anécdota para introducir esta breve glosa que quisiera dedicar a la Virgen de la Merced, patrona de la ciudad, de la archidiócesis y de la provincia eclesiástica de Barcelona, ​​cuya fiesta celebraremos el próximo viernes 24 de septiembre.

Se dice también que detrás de un gran hombre hay generalmente una gran mujer. El caso paradigmático, en el ámbito cristiano, es el de santa Clara de Asís, la discípula de san Francisco y fundadora de la «segunda orden» franciscana o de las «Damas pobres», las Clarisas. En la familia mercedaria hay también una gran inspiradora femenina: santa María de Cervelló, cuya fiesta litúrgica se celebra cada año en torno a la fiesta de la Merced; en el calendario mercedario es el 19 de septiembre.

María de Cervelló nació en la calle de Montcada de Barcelona y fue bautizada en la parroquia -hoy basílica- de Santa María del Mar. A la muerte de su padre, Guillermo, y después de haber vendido el palacio de la familia, se trasladó con su madre, María, a una modesta casa de la calle Ample, cerca de la iglesia de la Merced, el santuario originario de los Padres Mercedarios, con la intención de vivir como laicas cristianas, de acuerdo con las disposiciones de la Iglesia en aquellos momentos.

María de Cervelló fue, desde sus inicios, testigo del nacimiento en nuestra ciudad de la obra mercedaria. Sin embargo, solo hasta el capítulo general de Tarragona del 1260, a petición de la santa, se concedió la institución de la rama femenina de la orden de la Merced. En 1261 nació el primer monasterio de monjas mercedarias y en 1265 se constituyeron como religiosas con la emisión de los votos.

Aquellas primeras mercedarias ya practicaban, con su compromiso cristiano, un verdadero servicio social. Ayudaban a los pobres y a los esclavos cristianos salvados por los mercedarios que llegaban al puerto de Barcelona. Su testimonio cristiano se extendió ya durante su vida, hasta el punto de que el pueblo la llamaba Maria dels Socors o del Socós, invocada de manera especial por los marineros y trabajadores del mar.

Se llamaban mercedarias, un nombre que viene de «merced». La lengua es testigo a menudo de una gran sabiduría. El término «merced» significa don, y quien recibe el don, si es persona como es debido, lo agradece. Así, ¡merced! o ¡muchas mercedes!, en desuso actualmente, era una expresión de agradecimiento, equivalente a ¡gracias! Otras expresiones han perdurado, como merced a en el sentido de gracias a. En catalán antiguo, encontramos este término en un precioso pasaje en el que un ciego pide la curación a Jesús. «Jesús, fill de David, mercè hages de mi» («Jesús, hijo de David, ten piedad de mi») (Lc 18,38. Y todavía hoy se utiliza mercès como sinónimo de gracias.

Queridos hermanos y hermanas, que la intercesión de la primera mercedaria, cuyo sepulcro se conserva en la basílica de la Merced, nos obtenga de Santa María la oportunidad de ir haciendo, entre todos, una ciudad cada vez más justa, más humana y más fraterna. ¡Virgen de la Merced, ten piedad de nosotros!

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sois hijos de los que asesinaron a los profetas.

(Mt 23,27-32)