Carta dominical | «Acortemos distancias»

Este domingo celebramos la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado en la cual el papa Francisco nos propone un lema sugerente: «Hacia un nosotros cada vez más grande». En esta Jornada nos centramos en aquellas personas que llegan a nuestro país a lo largo del año forzados por diferentes circunstancias. La sensibilidad cristiana nos […]

23 Sep, 2021
Església de Barcelona

Este domingo celebramos la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado en la cual el papa Francisco nos propone un lema sugerente: «Hacia un nosotros cada vez más grande».

En esta Jornada nos centramos en aquellas personas que llegan a nuestro país a lo largo del año forzados por diferentes circunstancias. La sensibilidad cristiana nos empuja a acogerlos, a ofrecerles alimento, un techo y nuestro calor. Pero si meditamos bien las palabras que ha elegido el Papa, hallaremos en ellas un reto, un gran deseo, que el Papa ya nos avanzaba en la Carta encíclica Fratelli Tutti cuando decía: «Ojalá que al final ya no estén “los otros”, sino solo un “nosotros”» (FT 35).

Si revisamos un poco la gramática, veremos que cuando decimos «los otros», nos referimos a una tercera persona plural, a personas que no están cerca de nosotros o con nosotros, personas entre las que hay una cierta distancia. En cambio, cuando decimos «nosotros», que es gramaticalmente la primera persona plural, expresamos una pluralidad de individuos que tenemos muy cerca, con nosotros. Tras este breve análisis podemos entender el deseo del Santo Padre: acortar distancias.

Hacer que ellos (los migrantes, los marginados, aquellos que habitan las periferias existenciales) se conviertan en un «nosotros» depende de cada uno de nosotros, depende de que logremos hacerlos cercanos y de que los incluyamos en nuestra comunidad de una manera real.

La Iglesia de Barcelona es cada día una comunidad más diversa, formada por personas con multitud de orígenes, sensibilidades, lenguas y referencias culturales, una riqueza con riesgo de no reconocerla y subestimarla. Necesitamos, a la luz del Espíritu Santo, un diálogo y un intercambio que ayude a hacer posible la comunión entre personas diversas.

En la Iglesia y, por extensión, en toda la sociedad, es importante construir puentes para superar los muros que nos separan, muros que a menudo son invisibles, pero que perpetúan la marginación de algunos miembros de la comunidad que nunca sentimos que formen parte de un «nosotros».  La gran familia que es la Iglesia, con la ayuda de Dios, quiere ser un agente de comunión, un testimonio de que es posible vivir el encuentro con los que son diferentes. La Iglesia es una familia universal.

Estamos iniciando ahora un proceso de remodelación diocesana en comunidades pastorales que nos debe llevar a trabajar de forma más cohesionada entre parroquias vecinas para hacerlas más misioneras. Hay que hacerlo sinodalmente, es decir, en comunión, con la participación de los laicos, los consagrados y los ministros ordenados. También habrá que tener muy presente la opinión de los llegados de otras tierras. Unidos, trabajando en equipo y bajo la guía del Espíritu Santo podremos potenciar la dimensión maternal y evangelizadora de la Iglesia barcelonesa.

Queridos hermanos y hermanas, hacemos nuestro el deseo del papa Francisco de caminar juntos hacia un nosotros cada vez más grande, asegurando que nadie quede excluido. Transformemos las «fronteras» en lugares de intercambio y de encuentro.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)