Carta dominical | «Escurcem distàncies»

Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat en la qual el papa Francesc ens proposa un lema suggeridor: «Cap a un nosaltres cada vegada més gran». En aquesta Jornada ens centrem en aquells que arriben a casa nostra tot l’any forçats per circumstàncies diverses. La sensibilitat cristiana ens empeny a acollir-los, […]

23 Set, 2021
Església de Barcelona

Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat en la qual el papa Francesc ens proposa un lema suggeridor: «Cap a un nosaltres cada vegada més gran».

En aquesta Jornada ens centrem en aquells que arriben a casa nostra tot l’any forçats per circumstàncies diverses. La sensibilitat cristiana ens empeny a acollir-los, a oferir-los aliment, un sostre i el nostre escalf. Però si meditem bé les paraules que ha triat el Papa, hi trobarem un repte, un gran desig, que el Papa ja ens avançava en la Carta encíclica Fratelli Tutti quan deia: «Tant de bo que al final ja no hi hagi “els altres”, sinó tan sols un “nosaltres”» (FT 35).

Si repassem una mica la gramàtica, veurem que quan diem «els altres», ens referim a una tercera persona plural, a persones que no són prop nostre o amb nosaltres, persones entre les quals hi ha una certa distància. En canvi, quan diem «nosaltres», que és gramaticalment la primera persona plural, expressem una pluralitat d’individus que tenim ben a prop, amb nosaltres. Després d’aquesta anàlisi tan senzilla entenem el desig del Sant Pare: escurçar distàncies.

Fer que ells (els migrants, els marginats, aquells que habiten les perifèries existencials) esdevinguin «nosaltres» depèn de nosaltres, depèn que els fem propers i els incloguem en la nostra comunitat d’una manera real.

L’Església de Barcelona és cada dia una comunitat més diversa, formada per persones amb multitud d’orígens, de sensibilitats, de llengües i de referències culturals, una riquesa amb risc de no reconèixer-la i de subestimar-la. Ens cal, a la llum de l’Esperit Sant, un diàleg i un intercanvi que ajudi a fer possible la comunió entre persones diverses.

A l’Església i, per extensió, a tota la societat, és important construir ponts per superar els murs que ens separen, murs que sovint són invisibles, però que perpetuen la marginació d’alguns membres de la comunitat que mai sentim que formen part d’un «nosaltres». La gran família que és l’Església, amb l’ajuda de Déu, vol ser un agent de comunió, un testimoni de que és possible viure l’encontre amb els que són diferents. L’Església és una família universal.

Estem iniciant ara un procés de remodelació diocesana en comunitats pastorals que ens ha de portar a treballar més cohesionadament entre parròquies veïnes per tal de fer-les més missioneres. Cal fer-ho sinodalment, és a dir, en comunió, amb la participació dels laics, dels consagrats i dels ministres ordenats. Caldrà també tenir molt present l’opinió dels vinguts d’altres terres. Units, treballant en equip i sota el guiatge de l’Esperit Sant podrem potenciar la dimensió maternal i evangelitzadora de l’Església barcelonina.

Benvolguts germans i germanes, fem nostre el desig del papa Francesc de caminar junts cap a un nosaltres cada vegada més gran, assegurant que ningú en quedi exclòs. Transformem les «fronteres» en llocs d’intercanvi i de trobada.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)