Carta dominical | «La primera mercedària»

S’explica que Joseph Fouché, el ministre de policia de Napoleó, davant de qualsevol cas que se li presentava, donava la mateixa ordre als investigadors: «Cherchez la femme!», «Busqueu la dona!». Estava efectivament convençut que darrere de qualsevol acció hi havia una dona com a inspiradora o com a còmplice. Valgui aquesta anècdota per introduir aquesta breu glossa que voldria dedicar a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat, de l’arxidiòcesi i de la província eclesiàstica de Barcelona, la festa de la qual celebrarem el proper divendres 24 de setembre.

Es diu també que darrere tot gran home hi ha generalment una gran dona. El cas paradigmàtic, en l’àmbit cristià, és el de santa Clara d’Assís, la deixebla de sant Francesc i fundadora del «segon orde» franciscà o de les «Dames pobres», les Clarisses. En la família mercedària hi ha també una gran inspiradora femenina: santa Maria de Cervelló, la festa litúrgica de la qual se celebra cada any entorn de la festa de la Mercè; en el calendari mercedari s’escau el 19 de setembre.

Maria de Cervelló va néixer al carrer de Montcada de Barcelona i va ser batejada a la parròquia –avui basílica– de Santa Maria del Mar. A la mort del seu pare, Guillem, i després d’haver venut el palau de la família, es va traslladar amb la seva mare, Maria, a una modesta casa del carrer Ample, prop de l’església de la Mercè, el santuari originari dels Pares Mercedaris, amb la intenció de viure-hi com a laiques cristianes, d’acord amb les disposicions de l’Església en aquells moments.

Maria de Cervelló va ser, des dels inicis, testimoni del naixement a la nostra ciutat de l’obra mercedària. Tanmateix, només fins al capítol general de Tarragona de l’any 1260, a petició de la santa, es va concedir la institució de la branca femenina de l’orde de la Mercè. El 1261 va néixer el primer monestir de monges mercedàries i el 1265 es van constituir com a religioses amb l’emissió dels vots.

Aquelles primeres mercedàries ja practicaven, amb el seu compromís cristià, un veritable servei social. Ajudaven els pobres i els esclaus cristians salvats pels mercedaris que arribaven al port de Barcelona. El seu testimoni cristià es va estendre ja durant la seva vida, fins al punt que el poble l’anomenava Maria dels Socors o del Socós, invocada de manera especial pels mariners i treballadors de la mar.

Eren anomenades mercedàries, amb un nom que ve de «mercè». La creació de la llengua és testimoni sovint d’una gran saviesa. El  terme «mercè» significa sobretot un do, i qui rep el do, si és persona com cal, l’agraeix. Així, mercè, acaba volent dir, al mateix temps, la gràcia implorada, la gràcia rebuda i el seu reconeixement que ens fa exclamar: mercès! «Jesús, fill de David, mercè hages de mi» (Lc 18,38), així es traduïa, en català antic, el passatge preciós en què un cec demana la curació a Jesús.

Benvolguts germans i germanes, que la intercessió de la primera mercedària, el sepulcre de la qual es conserva a la basílica de la Mercè, ens obtingui de Santa Maria anar fent entre tots una ciutat cada vegada més justa, més humana i més fraterna. Mare de Déu de la Mercè, mercè hages de nosaltres!

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.