Carta dominical | «El médico de los pobres»

El pasado 8 de mayo tuve la alegría de celebrar, en la Basílica de Santa María del Mar, una misa de acción de gracias por la beatificación del primer laico venezolano: el médico José Gregorio Hernández. El Dr. José Gregorio nació en 1864 en el seno de una familia cristiana. Desde joven quiso dedicarse a […]

09 Sep, 2021
Església de Barcelona

El pasado 8 de mayo tuve la alegría de celebrar, en la Basílica de Santa María del Mar, una misa de acción de gracias por la beatificación del primer laico venezolano: el médico José Gregorio Hernández.

El Dr. José Gregorio nació en 1864 en el seno de una familia cristiana. Desde joven quiso dedicarse a ayudar a los más vulnerables. Su vida es un ejemplo para cualquier persona que quiera entregar su vida a los demás sin esperar nada a cambio.

José Gregorio fue un hombre normal y corriente, un hombre sencillo vestido con traje y sombrero; esta es la imagen más habitual que encontraremos de él. Sus aficiones también eran las de un hombre corriente, cantaba, bailaba y era aficionado a tocar el piano. José Gregorio es uno de los santos «de la puerta de al lado», de los que habla el papa Francisco en su exhortación apostólica Gaudete et exsultate (n. 7).

Hubo tres personas importantes en su vida. La primera, su padre, un hombre honrado que trabajó un tiempo como farmacéutico. Cuentan que cuando alguien no podía pagarle, no le cobraba nada. La segunda, su madre, una mujer compasiva y alegre que falleció cuando José Gregorio tenía solo ocho años. La tercera fue una religiosa que trabajaba en un hospital. De ella aprendió a tratar a los enfermos con exquisita caridad.

Fue un gran biólogo y médico. Estudió en Venezuela, en Francia y en Alemania. Aunque recibió muchas ofertas de trabajo de los mejores hospitales de Europa, decidió trabajar en su país. Fue un científico que puso todos sus conocimientos al servicio del pueblo.

El Dr. Gregorio fue un hombre de fe. La Eucaristía era el centro de su vida. En los momentos más duros de su vida, como la muerte de su hermano y de su madre, halló la paz y el consuelo en el Señor. Hizo suyas las palabras de san Pablo: ni la muerte, ni la vida, ni el presente, ni el futuro podrán separarnos jamás del amor de Dios (cf. Rom 8, 38-39).

El Dr. José Gregorio es conocido en todo el mundo como «el médico de los pobres». Nunca quiso enriquecerse con su profesión. Cuando visitaba a alguien y veía que no podía comprar las medicinas que le recetaba, dejaba discretamente unas monedas sobre la cama del paciente.

El Dr. Gregorio falleció en 1919 en un accidente, tenía solo cincuenta y cuatro años. Su entierro paralizó la ciudad de Caracas. Durante el funeral, los más pobres del pueblo exclamaban: «el Dr. Hernández es nuestro». Sin embargo, su ejemplo ha ido más allá de las fronteras de su país. Podemos decir que es de todos aquellos que tratan de servir a Cristo a través de los más pobres y necesitados.

Este precioso testimonio nos recuerda la impresionante labor de tantos médicos y personal sanitario en el mundo entero. A todos ellos, gracias por haber dicho sí a esta preciosa vocación y gracias por cuidar de nuestra salud corporal y psicológica. Que el Dr. Gregorio inspire a los profesionales de la salud para tener también presente la salud espiritual y nos ayude a todos nosotros, llamados, desde nuestro bautismo, a ser santos.

Queridos hermanos y hermanas, oremos por nuestros médicos y confiemos su misión a la intercesión del beato Gregorio Hernández.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)