Un cristiano entre musulmanes: Marruecos

El P. Simeon Czeslaw Stachera da el testimonio de su experiencia pastoral en el Cottolengo del Padre Alegre

14 Jun, 2019

El Padre Simeon Czeslaw, vicario general de la archidiócesis de Tánger y director nacional de las Obras Misionales Pontificias de Marruecos ha dado su testimonio en el Cottolengo del Padre Alegre. “Yo quiero ser misionero de la misericordia”, explicaba. Un cristiano entre musulmanes explica su experiencia de convivencia entre religiones en la cuna del Islam.

Un regalo en el centro del Islam

El P. Simeon es de Polonia e, iniciando su vocación religiosa en la vida franciscana, empezó sus obras misionales en Marruecos. Uno de los aspectos más bonitos de su vocación, destacaba es que “en el centro del Islam puedo hacer a Jesús Eucarístico, este es el gran regalo”.

Además, el Padre contaba la prohibición del país de hablar de Jesús públicamente. Sin embargo, él no lo veía como una dificultad, sino al contrario ya que, como dice el papa Francisco, “evangelizar no es hacer proselitismo”. Así, explicaba, “la gente si se encariña del cristianismo es por el Amor, viviendo el Evangelio, con acción y alegría”. Sin embargo, el sacerdote tiene fe en que “algún día llegará la libertad religiosa, la libertad de conciencia plena”, contando la realidad de los cristianos que viven en catacumbas.

Amar conociendo

“Lo que no conoces, no lo amas”, decía el Padre Simeon. Es por este motivo que él, al llegar, hizo un ejercicio de aprendizaje de la religión musulmana para ver cómo aman a Dios, para aprender de ellos. Comentaba los valores que tienen, el cuidado de la familia. Así, “Cristo es mucho más de lo que nosotros vivimos, no preguntamos en qué cree la gente, sino cómo está, como se encuentra”, añadiendo que “el Evangelio es la religión de los hombres”. “Una Iglesia samaritana”, añadía, que rompe con todos los prejuicios que se pueden tener del Islam, pues es un país donde se vive la “fraternidad”.

También hizo referencia al trato que tiene con los refugiados del país. “Abramos las ventanas a quien no les pueden abrir”, tratando, por la línea que permite la legislación del país, ayudar. Una frase que golpeó las conciencias de todos los presentes, y es que “nos encontramos ante el cementerio más grande del Mediterráneo”.

“El Espíritu de Dios no tiene límites, es como el Amor”. Un amor que, según añadía el Padre, “se encuentra en el cielo de Marruecos”, pues “es en la pobreza donde se encuentra la sonrisa más pura y verdadera”. Así, felicitó la labor del Cottolengo, centrada en la esencia del ser, que es su humanidad, la mirada de igual a igual hacia el otro.

Ayuda a la Iglesia Necesitada

“Hay muchos cristianos que sufren”, explicaba el Padre Simeon. Es por esto que Ayuda a la Iglesia Necesitada es una Fundación Pontificia que sirve a la Iglesia en su labor evangelizadora, prioritariamente en las comunidades más necesitadas, discriminadas o perseguidas. Se puede colaborar con la entidad para que puedan sobrevivir, formarse, vivir la fe en comunidad, con material catequético, medios de comunicación o material para evangelizar.

“Ayuda a la Iglesia Necesitada asiste a países donde Jesús muere en calvarios de nuestro tiempo. Con su trabajo es capaz de aliviar sus vía crucis como lo hicieron la Verónica y Simón de Cirene, y acompañarles al pie de la cruz como María y Juan”, explica el P. Werenfried van Srtaaten.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

2 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)