Un cristià entre musulmans: el Marroc

El Pare Simeon Czeslaw, vicari general de l’arxidiòcesi de Tànger i director nacional de les Obres de Missions Pontifícies del Marroc ha donat el seu testimoni en el Cottolengo del Padre Alegre. “Jo vull ser missioner de la misericòrdia”, explicava. Un cristià entre musulmans explica la seva experiència de convivència entre religions en el bressol de l’Islam.

Un regal en el centre de l’Islam

El P. Simeon és de Polònia i, iniciant la seva vocació religiosa en la vida franciscana, va començar les seves obres de missió al Marroc. Un dels aspectes més bonics de la seva vocació, destacava és que “en el centre de l’Islam puc fer a Jesús Eucarístic, aquest és el gran regal”.

A més, el Pare explicava la prohibició del país de parlar de Jesús públicament. No obstant això, ell no ho veia com una dificultat, sinó al contrari ja que, com diu el papa Francesc, “evangelitzar no és fer proselitisme”. Així, comentava, “la gent si s’enamora del cristianisme és per l’Amor, vivint l’Evangeli, amb acció i alegria”. No obstant això, el sacerdot té fe en què “algun dia arribarà la llibertat religiosa, la llibertat de consciència plena”, relatant la realitat dels cristians que viuen en catacumbes.

Estimar coneixent

“El que no coneixes, no ho estimes”, deia el Pare Simeon. És per aquest motiu que ell, en arribar, va fer un exercici d’aprenentatge de la religió musulmana per a veure com estimen a Déu, per a aprendre d’ells. Comentava els valors que tenen, la cura de la família. Així, “Crist és molt més del que nosaltres vivim, no preguntem en què creu la gent, sinó com està, com es troba”, afegint que “l’Evangeli és la religió dels homes”. “Una Església samaritana”, afegia, que trenca amb tots els prejudicis que es poden tenir de l’Islam, perquè és un país on es viu la “fraternitat”.

També va fer referència al tracte que té amb els refugiats del país. “Obrim les finestres a qui no els poden obrir”, tractant, per la línia que permet la legislació del país, ajudar. Una frase que va colpejar les consciències de tots els presents, i és que “ens trobem davant el cementiri més gran del Mediterrani”.

“L’Esperit de Déu no té límits, és com l’Amor”. Un amor que, segons afegia el Pare, “es troba en el cel del Marroc”, perquè “és en la pobresa on es troba el somriure més pur i veritable”. Així, va felicitar la labor del Cottolengo, centrada en l’essència de l’ésser, que és la seva humanitat, la mirada d’igual a igual cap a l’altre.

Ajuda a l’Església Necessitada

“Hi ha molts cristians que sofreixen”, explicava el Pare Simeon. És per això que Ajuda a l’Església Necessitada és una Fundació Pontifícia que serveix a l’Església en la seva labor evangelitzadora, prioritàriament en les comunitats més necessitades, discriminades o perseguides. Es pot col·laborar amb l’entitat perquè puguin sobreviure, formar-se, viure la fe en comunitat, amb material catequètic, mitjans de comunicació o material per a evangelitzar.

“Ajuda a l’Església Necessitada assisteix a països on Jesús mor en calvaris del nostre temps. Amb el seu treball és capaç d’alleujar els seus viacrucis com ho van fer la Verónica i Simón de Cirene, i acompanyar-los al peu de la creu com Maria i Joan”, explica el P. Werenfriedvan Srtaaten.