Franciscans i Sultans, el diàleg interreligiós

Fa 800 anys de la Trobada de Sant Francesc amb el sultà d’Egipte. Per això, els Franciscans han volgut que les seves  XXIX Jornades d’Estudis Franciscans, reflecteixin la història de la relació entre els franciscans i els dirigents musulmans. Aquesta jornada ha comptat amb les ponències del  P. Simeón Stachera que porta molts anys a la diòcesi de Tànger. Acaba de sortir el Llibre d’Hores de Ramon Llull, una litúrgia de les hores per a ús privat composta pel mestre Ramon, que es conserva en un manuscrit del segle XIV a Mallorca. Aquest ha estat un moment propici per presentar-ne el llibre. També s’ha pogut debatre amb calma dels temes que més preocupen als franciscans com és l’omnipresència del nihilisme en la cultura occidental i les seves conseqüències en l’ètica i la metafísica. Així mateix, el professor Carles Llinàs ha proposat com enfrontar-s’hi des de la visió franciscana.

Arriben els 400 anys de la mort de Sant Llorenç de Bríndisi. El que va ser general de l’Orde, predicador i mediador en conflictes internacionals en temps de la Contrareforma. Fra Valentí Serra ho ha explicat. La docència en les escoles actualment és terreny de missió. Qualsevol mena de transmissió esdevé una tasca molt àrdua. Des de la seva experiència a les Franciscanes Missioneres ho comentarà M. Àngels Cifre. Finalment, fra Gonzalo Fernández acaba de treure un documental sobre la vida i l’obra del P. Maximilià M. Kolbe. Aquestes jornades tancaran amb la presentació d’aquest documental.

L’esperit evangèlic, esperit de pau

La convivència al Marroc entre franciscans i sultans ha costat molt de temps i esforç de guanyar. Ho ha comentat el P. Simeón Stachera, vicari general de Tànger. El martiri va estar present amb els primers missioners. El primer provincial al Marroc, Juan de Prado va ser un d’aquests màrtirs. L’arribada dels cristians al país africà arriba per la demanda d’un sultà que demana al Papa d’aleshores un bisbe perquè el seu exèrcit i mercaders i negociants que estaven a la zona i necessitaven guies espirituals. “Sultà significa en àrab submís a Déu” explicava el P. Stachera. “Els frares vam ser ben acollits perquè si alguna cosa ens caracteritza als franciscans, és la nostra humilitat” ha assegurat entre rialles.

Franciscans al Marroc

Avui en dia els franciscans missioners al Marroc són vint-i-dos frares de setze nacionalitats diferents. “Els sultans sempre ens han protegit i donat privilegis als franciscans”. Aquests privilegis son molt significatius. Hi ha la llibertat de moviments per tot Marroc. També la protecció cap als frares. Així com el lliure trànsit d’anada i tornada cap a Espanya o la protecció davant els pirates. A més, no cobren impostos i tenen el privilegi d’exercir la justícia dels cristians presos.

Diàleg interreligiós

“El diàleg de la vida és ser-hi” ha assegurat el vicari general de Tànger. “El diàleg, en general és una actitud espiritual d’amor, apertura, i comprensió que cerca el bé de l’interlocutor. Així mateix amb les persones que creuen en Déu” ha parafrasejat el P. Stachera. El frare porta vint anys amb un diàleg interreligiós constant on franciscans i sultans es porten bé, s’aprecien i comparteixen un espai de convivència i protecció.