Franciscans i Sultans, el diàleg interreligiós

Les XXIX Jornades d’Estudis Franciscans aprofundeixen en la història de la relació entre els frares i els dirigents musulmans

14 Juny, 2019
Església de Barcelona

Fa 800 anys de la Trobada de Sant Francesc amb el sultà d’Egipte. Per això, els Franciscans han volgut que les seves  XXIX Jornades d’Estudis Franciscans, reflecteixin la història de la relació entre els franciscans i els dirigents musulmans. Aquesta jornada ha comptat amb les ponències del  P. Simeón Stachera que porta molts anys a la diòcesi de Tànger. Acaba de sortir el Llibre d’Hores de Ramon Llull, una litúrgia de les hores per a ús privat composta pel mestre Ramon, que es conserva en un manuscrit del segle XIV a Mallorca. Aquest ha estat un moment propici per presentar-ne el llibre. També s’ha pogut debatre amb calma dels temes que més preocupen als franciscans com és l’omnipresència del nihilisme en la cultura occidental i les seves conseqüències en l’ètica i la metafísica. Així mateix, el professor Carles Llinàs ha proposat com enfrontar-s’hi des de la visió franciscana.

Arriben els 400 anys de la mort de Sant Llorenç de Bríndisi. El que va ser general de l’Orde, predicador i mediador en conflictes internacionals en temps de la Contrareforma. Fra Valentí Serra ho ha explicat. La docència en les escoles actualment és terreny de missió. Qualsevol mena de transmissió esdevé una tasca molt àrdua. Des de la seva experiència a les Franciscanes Missioneres ho comentarà M. Àngels Cifre. Finalment, fra Gonzalo Fernández acaba de treure un documental sobre la vida i l’obra del P. Maximilià M. Kolbe. Aquestes jornades tancaran amb la presentació d’aquest documental.

L’esperit evangèlic, esperit de pau

La convivència al Marroc entre franciscans i sultans ha costat molt de temps i esforç de guanyar. Ho ha comentat el P. Simeón Stachera, vicari general de Tànger. El martiri va estar present amb els primers missioners. El primer provincial al Marroc, Juan de Prado va ser un d’aquests màrtirs. L’arribada dels cristians al país africà arriba per la demanda d’un sultà que demana al Papa d’aleshores un bisbe perquè el seu exèrcit i mercaders i negociants que estaven a la zona i necessitaven guies espirituals. “Sultà significa en àrab submís a Déu” explicava el P. Stachera. “Els frares vam ser ben acollits perquè si alguna cosa ens caracteritza als franciscans, és la nostra humilitat” ha assegurat entre rialles.

Franciscans al Marroc

Avui en dia els franciscans missioners al Marroc són vint-i-dos frares de setze nacionalitats diferents. “Els sultans sempre ens han protegit i donat privilegis als franciscans”. Aquests privilegis son molt significatius. Hi ha la llibertat de moviments per tot Marroc. També la protecció cap als frares. Així com el lliure trànsit d’anada i tornada cap a Espanya o la protecció davant els pirates. A més, no cobren impostos i tenen el privilegi d’exercir la justícia dels cristians presos.

Diàleg interreligiós

“El diàleg de la vida és ser-hi” ha assegurat el vicari general de Tànger. “El diàleg, en general és una actitud espiritual d’amor, apertura, i comprensió que cerca el bé de l’interlocutor. Així mateix amb les persones que creuen en Déu” ha parafrasejat el P. Stachera. El frare porta vint anys amb un diàleg interreligiós constant on franciscans i sultans es porten bé, s’aprecien i comparteixen un espai de convivència i protecció.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

2 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)