Les XXIX Jornades d’Estudis Franciscans aprofundeixen en la història de la relació entre els frares i els dirigents musulmans
Fa 800 anys de la Trobada de Sant Francesc amb el sultà d’Egipte. Per això, els Franciscans han volgut que les seves XXIX Jornades d’Estudis Franciscans, reflecteixin la història de la relació entre els franciscans i els dirigents musulmans. Aquesta jornada ha comptat amb les ponències del P. Simeón Stachera que porta molts anys a la diòcesi de Tànger. Acaba de sortir el Llibre d’Hores de Ramon Llull, una litúrgia de les hores per a ús privat composta pel mestre Ramon, que es conserva en un manuscrit del segle XIV a Mallorca. Aquest ha estat un moment propici per presentar-ne el llibre. També s’ha pogut debatre amb calma dels temes que més preocupen als franciscans com és l’omnipresència del nihilisme en la cultura occidental i les seves conseqüències en l’ètica i la metafísica. Així mateix, el professor Carles Llinàs ha proposat com enfrontar-s’hi des de la visió franciscana.
Arriben els 400 anys de la mort de Sant Llorenç de Bríndisi. El que va ser general de l’Orde, predicador i mediador en conflictes internacionals en temps de la Contrareforma. Fra Valentí Serra ho ha explicat. La docència en les escoles actualment és terreny de missió. Qualsevol mena de transmissió esdevé una tasca molt àrdua. Des de la seva experiència a les Franciscanes Missioneres ho comentarà M. Àngels Cifre. Finalment, fra Gonzalo Fernández acaba de treure un documental sobre la vida i l’obra del P. Maximilià M. Kolbe. Aquestes jornades tancaran amb la presentació d’aquest documental.
La convivència al Marroc entre franciscans i sultans ha costat molt de temps i esforç de guanyar. Ho ha comentat el P. Simeón Stachera, vicari general de Tànger. El martiri va estar present amb els primers missioners. El primer provincial al Marroc, Juan de Prado va ser un d’aquests màrtirs. L’arribada dels cristians al país africà arriba per la demanda d’un sultà que demana al Papa d’aleshores un bisbe perquè el seu exèrcit i mercaders i negociants que estaven a la zona i necessitaven guies espirituals. “Sultà significa en àrab submís a Déu” explicava el P. Stachera. “Els frares vam ser ben acollits perquè si alguna cosa ens caracteritza als franciscans, és la nostra humilitat” ha assegurat entre rialles.
Avui en dia els franciscans missioners al Marroc són vint-i-dos frares de setze nacionalitats diferents. “Els sultans sempre ens han protegit i donat privilegis als franciscans”. Aquests privilegis son molt significatius. Hi ha la llibertat de moviments per tot Marroc. També la protecció cap als frares. Així com el lliure trànsit d’anada i tornada cap a Espanya o la protecció davant els pirates. A més, no cobren impostos i tenen el privilegi d’exercir la justícia dels cristians presos.
“El diàleg de la vida és ser-hi” ha assegurat el vicari general de Tànger. “El diàleg, en general és una actitud espiritual d’amor, apertura, i comprensió que cerca el bé de l’interlocutor. Així mateix amb les persones que creuen en Déu” ha parafrasejat el P. Stachera. El frare porta vint anys amb un diàleg interreligiós constant on franciscans i sultans es porten bé, s’aprecien i comparteixen un espai de convivència i protecció.
El pròxim dimecres 30 de setembre, a les 20:30 h, el grup català de versions The Tutsies serà el protagonista del concert solidari organitzat per la delegació de Barcelona de l’ONG Mans Unides. Es tracta d’una ocasió única, on es combinarà solidaritat…
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, amb data 8 de setembre de 2026, ha nomenat president de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis…
El Seminari Major Interdiocesà (SMI) ha iniciat el nou curs amb més de 60 seminaristes i 23 incorporacions. D’aquests nous seminaristes, 22 corresponen a joves que enguany comencen el programa Propedèutic, la…
