Franciscanos y Sultanes, el diálogo interreligioso

Las XXIX Jornadas de Estudios Franciscanos profundizan en la historia de la relación entre los frailes y los dirigentes musulmanes

14 Jun, 2019
Església de Barcelona

Hace 800 años del Encuentro de San Francisco con el sultán de Egipto. Por eso, los Franciscanos han querido que sus  XXIX Jornadas de Estudios Franciscanos, reflejen la historia de la relación entre los franciscanos y los dirigentes musulmanes. Esta jornada ha contado con las ponencias del P. Simeón Stachera que lleva muchos años a la diócesis de Tánger. Acaba de salir el Libro de Horas de Ramon Llull, una liturgia de las horas para uso privado compuesta por el maestro Ramon, que se conserva en un manuscrito del siglo XIV en Mallorca. Este ha sido un momento propicio para presentar el libro. También se ha podido debatir con calma de los temas que más preocupan a los franciscanos como es la omnipresencia del nihilismo en la cultura occidental y sus consecuencias en la ética y la metafísica. Así mismo, el profesor Carles Llinàs ha propuesto como enfrentarse desde la visión franciscana.

  Llegan los 400 años de la muerte de Sant Llorenç de Brindisi. El que fue general de la Orden, predicador y mediador en conflictos internacionales en tiempos de la Contrarreforma. Fray Valentí Serra lo ha explicado. La docencia en las escuelas actualmente es terreno de misión. Cualquier tipo de transmisión acontece una tarea muy ardua. Desde su experiencia a las Franciscanas Misioneras lo comentará M. Àngels Cifre. Finalmente, fray Gonzalo Fernández acaba de sacar un documental sobre la vida y la obra del P. Maximilià M. Kolbe. Estas jornadas cerrarán con la presentación de este documental.

El espíritu evangélico, espíritu de paz

La convivencia en el Marruecos entre franciscanos y sultanes ha costado mucho de tiempo y esfuerzo de ganar. Lo ha comentado el P. Simeón Stachera, vicario general de Tánger. El martirio estuvo presente con los primeros misioneros. El primer provincial en Marruecos, Juan de Prado fue uno de estos mártires. La llegada de los cristianos al país africano llega por la demanda de un sultán que pide al Papa de entonces un obispo porque su ejército y mercaderes y negociantes que estaban en la zona y necesitaban guías espirituales. “Sultán significa en árabe sumiso a Dios” explicaba el P. Stachera. “Los frailes fuimos muy acogidos porque si algo nos caracteriza a los franciscanos, es nuestra humildad” ha asegurado entre risas.

Franciscanos en el Marruecos

Hoy en día los franciscanos misioneros en el Marruecos son veintidós frailes de dieciséis nacionalidades diferentes. “Los sultanes siempre nos han protegido y dado privilegios a los franciscanos”. Estos privilegios su muy significativos. Hay la libertad de movimientos por todo Marruecos. También la protección hacia los frailes. Así como el libre tráfico de ida y vuelta hacia España o la protección ante los piratas. Además, no cobran impuestos y tienen el privilegio de ejercer la justicia de los prisioneros cristianos.

Diálogo interreligioso

“El diálogo de la vida es ser” ha asegurado el vicario general de Tánger. “El diálogo, en general es una actitud espiritual de amor, apertura, y comprensión que busca el bien del interlocutor. Así mismo con las personas que creen en Dios” ha parafraseado el P. Stachera. El fraile lleva veinte años con un diálogo interreligioso constando donde franciscanos y sultanes se llevan bien, se aprecian y comparten un espacio de convivencia y protección.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

4 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)