S'estrena un documental sobre la situació dels refugiats provinents de Síria i Afganistan que esperen a Grècia allò que els depararà el seu futur
14 Juny, 2019
Església de Barcelona
Aquesta setmana s’estrena el documental Faraway Land. Es tracta d’un relat a partir de diferents testimonis que han fugit de Síria i l’Afganistan a causa de la violència i ara viuen temporalment a Grècia.
Càritas Barcelona va col·laborar amb la preestrena, aquesta segona setmana de juny, i ara arribarà a les sales de cinema. Mn. Peio Sánchez, ens proposa aquest visionat d’històries, que mostra els lligams i sensacions entre els refugiats i els voluntaris que ho han deixat tot per tal de donar un cop de mà al que pateix.
Sinopsis
Des del l’any 2015, Grècia ha estat la porta a Europa per més d’un milió de refugiats, la major part d’ells de Síria i Afganistan. El març de 2016, el tractat entre la UE i Turquia va suposar el tancament de fronteres. Així, es va complicar el pas des de Grècia a altres països de la Unió. Com a resultat d’aquesta decisió, més de 60.000 refugiats s’han quedat atrapats a Grècia, vivint una angoixant i indefinida espera. Una espera llarga i incerta. Per sort, no estan sols: desenes de voluntaris hi són per donar-los suport en el seu dia a dia.
Éssers humans davant de tot
El crític de cinema ha felicitat aquest projecte documental de Daniel A. Azpe, Josep Maria Anglès que «fa una mirada cap a la intimitat d’aquestes persones, des d’una perspectiva molt particular». A través d’aquest documental, segons Mn. Peio Sánchez, es mostra com «el cor dels voluntaris es converteix amb generositat que és l’únic component que pot acompanyar el sofriment de les persones».
Els joves directors es van plantejar per fer el documental diverses preguntes, entorn la situació que es crea en aquests camps de refugiats. «Com es desenvolupa aquesta relació entre voluntari i refugiat? Què hi ha en les ments d’aquestes persones? Què els porta a seguir endavant en el seu incert dia a dia?». Per això, els cineastes asseguren que «Faraway Land ens recorda que no haurien d’existir etiquetes de «voluntari» o «refugiat», sinó que som simplement éssers humans. Per això el documental pretén transmetre aquest somni pel qual les nostres accions tenen un sentit: la felicitat».
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...