Seis seminaristas ordenados diáconos

Por la llegada de San José el cardenal Omella ordena seis nuevos diáconos para servir a la archidiócesis de Barcelona

18 Mar, 2019

Es San José. Patrón de los seminaristas. Un año más la Sagrada Familia hizo un pleno para recibir las ordenaciones diaconales de Carlos Bosch, Alberto Para, Carlos Pérez, Pablo Pich-Aguilera, Antoni Vidal i Agustí Vives. Estos son los nombres propios de una celebración que reunió a 170 curas y diáconos, concelebrantes, y presidió por el cardenal Omella.

«Recibir el diaconato es entrar en el camino del servicio tal como el Señor nos lo enseñó y como Él mismo lo vivió». Aseguraba Omella que posaba la familia ante todo. «Ella ha estado, y es, la buena tierra donde germina la semilla que Dios ha depositado en vuestros coros». Una celebración donde no quiso faltar nadie. Ni los dos obispos auxiliares, ni tampoco el rector del seminario Mn. Felip-Juli o el rector de la basílica gaudiniana Mn. Turull.

El rito de ordenación diaconal

Les ordenaciones diaconales constan de diferentes ritos y liturgias. Como la liturgia de la palabra, la de la ordenación, también la de la eucaristía. Para llegar al rito de la comunión y finalmente, el rito conclusivo.

«Sentí la llamada de Dios de joven. No fue con grandes señales sino desde el silencio interior» Toni Vidal

Es justamente en la liturgia de la ordenación, en que los ordenandos se acercaron al arzobispo de Barcelona. Allá le dijeron: «Ya estoy Aquí» dónde, seguidamente hicieron una reverencia.

«Descubrí mi vocación tratando de ser feliz, cuando me encontré en el camino de Santiago» Carlos Pérez

Más tarde, se llegó a la promesa de los escogidos que dio a la letanía donde los jóvenes seminaristas, se postraban en tierra. Allá el Señor Cardenal los hizo la plegaria de ordenación.

«Me resistí hasta que descubrí que lo único que buscaba el Señor era llenarme el corazón y no arrebatármelo» Carlos Bosch

Justo después, llegaba el momento de la imposición de la estola y el revestimiento con la dalmática. Un momento importante por los seis futuros diáconos. Posteriormente, recibieron el abrazo de paz por parte del arzobispo y los diáconos.

«Mi vocación nace de una familia católica, un colegio donde se ha trabajado la fe, con una preocupación por la situación social, política y religiosa del mundo»  Pablo Pich

Después de la liturgia de la eucaristía y el rito de la comunión. Un momento donde los jóvenes ayudaron con la preparación del altar, se daba a rito conclusivo.  Allá pudieron recibir el calor de los feligreses.

«Evité mi vocación porque no quería ser sacerdote. La conversión me llegó a los 19 años con inquietudes pero después de un discernimiento entré al seminario» Agustí Vives

Entre abrazos y saludos, los jóvenes diáconos viven con felicidad este nuevo peldaño. Ahora, los queda menos para llegar a su objetivo inicial: el sacerdocio.

«Despacio he ido comprobando como mis sueños y proyectos iban cambiando por los de Jesús, pero he experimentado que los de Jesús son los mejores sueños» Alberto Para

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)