Sis seminaristes ordenats diaques

Per l'arribada de Sant Josep el cardenal Omella ordena sis nous diaques per servir a l'arxidiòcesi de Barcelona

És Sant Josep. Patró dels seminaristes. Un any més la Sagrada Família va fer un ple per rebre les ordenacions diaconals de Carlos Bosch, Alberto Para, Carlos Pérez, Pablo Pich-Aguilera, Antoni Vidal i Agustí Vives. Aquests són els noms propis d’una celebració que va aplegar a 170 capellans i diaques, concelebrants, i va presidir pel cardenal Omella.

“Rebre el diaconat és entrar en el camí del servei tal com el Senyor ens el va ensenyar i com Ell mateix el va viure”. Assegurava Omella que posava la família davant de tot. “Ella ha estat, i és, la bona terra on germina la llavor que Déu ha dipositat en els vostres cors”. Una celebració on no va voler faltar ningú. Ni els dos bisbes auxiliars, ni tampoc el rector del seminari Mn. Felip-Juli o el rector de la basílica gaudiniana Mn. Turull.

El ritu d’ordenació diaconal

Les ordenacions diaconals consten de diferents ritus i litúrgies. Com la litúrgia de la paraula, la de l’ordenació, també la de l’eucaristia. Per arribar al ritu de la comunió i finalment, el ritu conclusiu.

«Vaig sentir la trucada de Déu de jove. No va ser amb grans senyals sinó des del silenci interior» Toni Vidal

És justament en la litúrgia de l’ordenació, en què els ordenands es van acostar a l’arquebisbe de Barcelona. Allà van dir-li: “Ja sóc Aquí” on, seguidament van fer una reverència.

«Vaig descobrir la meva vocació tractant de ser feliç, quan em vaig trobar en el camí de Sant Jaume» Carlos Pérez

Més tard, es va arribar a la promesa dels escollits que va donar pas a la lletania on els joves seminaristes, es postraven a terra. Allà el Senyor Cardenal els va fer la pregària d’ordenació.

«Em vaig resistir fins que vaig descobrir que l’única cosa que buscava el Senyor era omplir-me el cor i no arrabassar-me’l» Carlos Bosch

Just després, arribava el moment de la imposició de l’estola i el revestiment amb la dalmàtica. Un moment important pels sis futurs diaques. Posteriorment, van rebre l’abraçada de pau per part de l’arquebisbe i els diaques.

«La meva vocació neix d’una família catòlica, un col·legi on s’ha treballat la fe, amb una preocupació per la situació social, política i religiosa del món»  Pablo Pich

Després de la litúrgia de l’eucaristia i el ritu de la comunió. Un moment on els joves van ajudar amb la preparació de l’altar, es donava pas a ritu conclusiu.  Allà van poder rebre l’escalfor dels feligresos.

«Vaig evitar la meva vocació perquè no volia ser mossèn. La conversió em va arribar als 19 anys amb inquietuds però després d’un discerniment vaig entrar al seminari» Agustí Vives

Entre abraçades i salutacions, els joves diaques viuen amb felicitat aquest nou esglaó. Ara, els queda menys per arribar al seu objectiu inicial: el sacerdoci.

«A poc a poc he anat comprovant com els meus somnis i projectes anaven canviant pels de Jesús, però he experimentat que els de Jesús són els millors somnis» Alberto Para
T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...