Recordamos a Joan Torras Viver, autor de murales y vitrales de un centenar de iglesias catalanas

El artista, que hace veinte años exponía su obra en el Museo Diocesano de Barcelona, falleció el pasado 5 de septiembre a los 92 años

10 Sep, 2021
Església de Barcelona

Hace 20 años el Museo Diocesano de Barcelona acogía la exposición Boda de oro en la obra pictórica de temática religiosa de Joan Torras Viver, el autor de murales y vitrales de un centenar de iglesias catalanas, que falleció el pasado domingo 5 de septiembre de 2021 a los 92 años.

La obra de Torras Viver se caracterizó especialmente por los vitrales y murales en iglesias, capillas, escuelas y santuarios en varios puntos de Cataluña algunos de los más significativos, san Ignacio para la Cueva de Manresa o los retratos del beato Pere Tarrés, Enric de Ossó o el obispo Joan Carrera.

Palabras para la exposición del autor en el Museo Diocesano en 2001

Pere Villalba Varneda, autor del prólogo del libro que recoge las obras expuestas aquel mayo de 2001 en el Museo Diocesano explicaba de la obra de Torras Viver que «toda esta producción artística constituye un corpus homogéneo que se va desarrollando paralelo a la ingente labor de su pincel post-impresionista, tarea que aparece en obras de pintura de caballete y que, para goce del espíritu, ha podido ver medio mundo».

Villalba Varneda puntualiza que «la obra mural de temática religiosa, […] expresa plásticamente el mundo interior de su artista, puesto que no hay obra de creación sin aquella brizna que la inspira. […] al arriesgarme a precisar el arte religioso de Joan Torras Viver, yo me aventuraría a puntualizarlo diciendo, que, sencillamente, no se trata de una producción de encargo, sino que es el fruto del espíritu y de la ciencia, algo así como el resultado de una concordia pactada entre el arrebato dionisíaco y la serenidad apolínea.»

Obras de Joan Torras

Joan Torras, que siguió el legado de su bisabuelo Tomás Viver, quien creó un importante taller artístico de decoración a San Pedro de Terrassa, pintó su primer mural en 1949 en la parroquia de Sant Agustí de Barcelona y luego lo hizo en parroquias de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Martorell y en la catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. También pintó en 1957 la capilla y residencia de religiosas del Hospital de Sant Pau (1957), el Santuario de la Pietat de Igualada (1959), el Asilo Valldejuli de Barcelona (1961), la Parroquia de Canyelles (1962), la Parroquia de Banyeres del Penedès (1962), la Parroquia de Dosrius,(1962), el Colegio de las Mercedarias de Martorell (1962), la antigua capilla de la Clínica Dexeus de Barcelona (1963) o las parroquias de Navàs (1963), de Sant Climent de Llobregat (1963) y de Santa Eulalia de Mérida en L’Hospitalet (1964).

El artista también pintó murales en las parroquias de Nazaret de Barcelona (1970), de Vilassar de Dalt (1970) y regresó a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat para hacer la capilla del Santísimo (1970).

En la parroquia de Sant Gregori Taumaturg de Barcelona (1991) dirigió la restauración de las vidrieras y en 1997 hizo los vitrales de la cúpula de la Parroquia de Sant Carles Borromeo de Barcelona. También pintó la capilla de la parroquia de Sant Vicenç de Sarrià (2002) y los vitrales de la parroquia de Vallcebre (2003), entre otras muchas obras.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)