Recordem a Joan Torras Viver, autor de murals i vitralls d’un centenar d’esglésies catalanes

Fa 20 anys el Museu Diocesà de Barcelona acollia l’exposició Noces d’or en l’obra pictòrica de temàtica religiosa de Joan Torras Viver, l’autor de murals i vitralls d’un centenar d’esglésies catalanes, que va morir el passat diumenge 5 de setembre de 2021 als 92 anys.

L’obra de Torras Viver es va caracteritzar especialment pels vitralls i murals en esglésies, capelles, escoles i santuaris en diversos punts de Catalunya alguns dels més significatius, sant Ignasi per a la Cova de Manresa o els retrats del beat Pere Tarrés, Enric d’Ossó o el bisbe Joan Carrera.

Paraules per a l’exposició de l’autor al Museu Diocesà el 2001

Pere Villalba i Varneda, autor del pròleg del llibre que recull les obres exposades aquell maig de 2001 al Museu Diocesà explicava de l’obra de Torras Viver que «tota aquesta producció artística constitueix un corpus homogeni que es va desenvolupant paral·lel a la ingent labor del seu pinzell post-impressionista, tasca que apareix en obres de pintura de cavallet i que, per a gaudi de l’esperit, ha pogut veure mig món».

Villalba i Varneda puntualitza que «l’obra mural de temàtica religiosa, […] expressa plàsticament el món interior del seu artista, car no hi ha obra de creació sense aquell buf que la inspira. […] en arriscar-me a precisar l’art religiós d’en Joan Torras Viver, jo m’aventuraria a puntualitzar-lo dient, que, senzillament, no es tracta pas d’una producció d’encàrrec, sinó que és el fruit de l’esperit i de la ciència, quelcom així com el resultat d’una concòrdia pactada entre la rauxa dionisíaca i la serenor apol·línia.»

Obres de Joan Torras

Joan Torras, que va seguir el llegat del seu besavi Tomás Viver, qui va crear un important taller artístic de decoració a Sant Pere de Terrassa, va pintar el seu primer mural el 1949 a l a parròquia de Sant Agustí de Barcelona i després ho va fer en parròquies de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Martorell i a la catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. També va pintar el 1957 la capella i residència de religioses de l’Hospital de Sant Pau (1957), el santuari de la Pietat d’Igualada (1959), l’Asil Valldejuli de Barcelona (1961), la parròquia de Canyelles (1962), la parròquia de Banyeres del Penedès (1962), la parròquia de Dosrius (1962), el Col·legi de les Mercedàries de Martorell (1962), l’antiga capella de la Clínica Dexeus de Barcelona (1963) o les parròquies de Navàs (1963), de Sant Climent de Llobregat (1963) i de Santa Eulàlia de Mèrida a l’Hospitalet (1964).

L’artista també va pintar murals a les parròquies de Natzaret de Barcelona (1970) i de Vilassar de Dalt (1970), i va tornar a la catedral de Sant Feliu de Llobregat per fer-hi la capella del Santíssim (1970).

A la parròquia de Sant Gregori Taumaturg de Barcelona (1991) va dirigir la restauració de les vidrieres i el 1997 va fer els vitralls de la cúpula de la parròquia de Sant Carles Borromeo de Barcelona. També va pintar la capella de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (2002) i els vitralls de la parròquia de Vallcebre (2003), entre moltes altres obres.