Puerta siempre abierta

Una Iglesia, lo decía san Juan XXIII, que es como la fuente de la plaza del pueblo a la que siempre acudimos a mitigar nuestro cansancio y a saciar la sed. «Venid a mí...», dice siempre Jesús

04 May, 2017
Església de Barcelona
Un domingo al atardecer, después de la última celebración de la Eucaristía y a punto de cerrar la iglesia. Sobre la puerta habíamos colocado un cartel que anunciaba estas palabras de Jesús: «Yo soy la puerta.» Un joven con serios problemas personales y familiares se acerca, entra y me dice: «Se me han cerrado todas las puertas, nadie me acoge, nadie me quiere; pasaba por aquí y cuando he leído estas palabras de Jesús he pensado que esta puerta estaría abierta y que no se me cerrará, y por eso he entrado.» Después de acogerle, hablar con él un largo rato, acompañarlo a cenar y buscarle un sitio para pasar la noche, entendí mejor qué quería decirnos Jesús a nosotros, su Iglesia.
Así nos lo dice: «Yo soy la puerta. El que entre pasando por mí estará a salvo, y podrá entrar y salir y siempre encontrará pastos.» Es la oveja que busca el pastor, que necesita su compañía y el alimento que le proporciona. Una oveja que también necesita el rebaño para compartir sus problemas y vencer la soledad. Nuestra vida es un constante retorno. Cuando hemos querido encontrarnos con Jesús, se nos dice: «Ahora habéis vuelto al pastor y guardián de vuestras vidas.»
Por eso, toda la labor de la Iglesia, a ejemplo de Cristo, deberá ser «pastoral», es decir, al estilo del Pastor, del Buen Pastor. Una Iglesia digna de aquel que es su «puerta» y que también se siente llamada a serlo ella misma con una nueva forma de acoger, de escuchar, de comprender, de amar, como Jesús. Una Iglesia, lo decía san Juan XXIII, que es como la fuente de la plaza del pueblo a la que siempre acudimos a mitigar nuestro cansancio y a saciar la sed. «Venid a mí…», dice siempre Jesús.
Una Iglesia «en salida» —dice el papa Francisco— es una Iglesia con las puertas abiertas, que está llamada a ser siempre la casa abierta del Padre. Por eso, si alguien quiere seguir una moción del Espíritu y se acerca buscando a Dios, no se encontrará con la frialdad de unas puertas cerradas, las puertas del templo, pero sobre todo las puertas del corazón.
 
Sebastià Taltavull Anglada
Obispo auxiliar de Barcelona y
Administrador Apostólico de Mallorca

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)