Puerta siempre abierta

Una Iglesia, lo decía san Juan XXIII, que es como la fuente de la plaza del pueblo a la que siempre acudimos a mitigar nuestro cansancio y a saciar la sed. «Venid a mí...», dice siempre Jesús

04 May, 2017
Església de Barcelona
Un domingo al atardecer, después de la última celebración de la Eucaristía y a punto de cerrar la iglesia. Sobre la puerta habíamos colocado un cartel que anunciaba estas palabras de Jesús: «Yo soy la puerta.» Un joven con serios problemas personales y familiares se acerca, entra y me dice: «Se me han cerrado todas las puertas, nadie me acoge, nadie me quiere; pasaba por aquí y cuando he leído estas palabras de Jesús he pensado que esta puerta estaría abierta y que no se me cerrará, y por eso he entrado.» Después de acogerle, hablar con él un largo rato, acompañarlo a cenar y buscarle un sitio para pasar la noche, entendí mejor qué quería decirnos Jesús a nosotros, su Iglesia.
Así nos lo dice: «Yo soy la puerta. El que entre pasando por mí estará a salvo, y podrá entrar y salir y siempre encontrará pastos.» Es la oveja que busca el pastor, que necesita su compañía y el alimento que le proporciona. Una oveja que también necesita el rebaño para compartir sus problemas y vencer la soledad. Nuestra vida es un constante retorno. Cuando hemos querido encontrarnos con Jesús, se nos dice: «Ahora habéis vuelto al pastor y guardián de vuestras vidas.»
Por eso, toda la labor de la Iglesia, a ejemplo de Cristo, deberá ser «pastoral», es decir, al estilo del Pastor, del Buen Pastor. Una Iglesia digna de aquel que es su «puerta» y que también se siente llamada a serlo ella misma con una nueva forma de acoger, de escuchar, de comprender, de amar, como Jesús. Una Iglesia, lo decía san Juan XXIII, que es como la fuente de la plaza del pueblo a la que siempre acudimos a mitigar nuestro cansancio y a saciar la sed. «Venid a mí…», dice siempre Jesús.
Una Iglesia «en salida» —dice el papa Francisco— es una Iglesia con las puertas abiertas, que está llamada a ser siempre la casa abierta del Padre. Por eso, si alguien quiere seguir una moción del Espíritu y se acerca buscando a Dios, no se encontrará con la frialdad de unas puertas cerradas, las puertas del templo, pero sobre todo las puertas del corazón.
 
Sebastià Taltavull Anglada
Obispo auxiliar de Barcelona y
Administrador Apostólico de Mallorca

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)