Puerta siempre abierta

Una Iglesia, lo decía san Juan XXIII, que es como la fuente de la plaza del pueblo a la que siempre acudimos a mitigar nuestro cansancio y a saciar la sed. «Venid a mí...», dice siempre Jesús

04 May, 2017
Església de Barcelona
Un domingo al atardecer, después de la última celebración de la Eucaristía y a punto de cerrar la iglesia. Sobre la puerta habíamos colocado un cartel que anunciaba estas palabras de Jesús: «Yo soy la puerta.» Un joven con serios problemas personales y familiares se acerca, entra y me dice: «Se me han cerrado todas las puertas, nadie me acoge, nadie me quiere; pasaba por aquí y cuando he leído estas palabras de Jesús he pensado que esta puerta estaría abierta y que no se me cerrará, y por eso he entrado.» Después de acogerle, hablar con él un largo rato, acompañarlo a cenar y buscarle un sitio para pasar la noche, entendí mejor qué quería decirnos Jesús a nosotros, su Iglesia.
Así nos lo dice: «Yo soy la puerta. El que entre pasando por mí estará a salvo, y podrá entrar y salir y siempre encontrará pastos.» Es la oveja que busca el pastor, que necesita su compañía y el alimento que le proporciona. Una oveja que también necesita el rebaño para compartir sus problemas y vencer la soledad. Nuestra vida es un constante retorno. Cuando hemos querido encontrarnos con Jesús, se nos dice: «Ahora habéis vuelto al pastor y guardián de vuestras vidas.»
Por eso, toda la labor de la Iglesia, a ejemplo de Cristo, deberá ser «pastoral», es decir, al estilo del Pastor, del Buen Pastor. Una Iglesia digna de aquel que es su «puerta» y que también se siente llamada a serlo ella misma con una nueva forma de acoger, de escuchar, de comprender, de amar, como Jesús. Una Iglesia, lo decía san Juan XXIII, que es como la fuente de la plaza del pueblo a la que siempre acudimos a mitigar nuestro cansancio y a saciar la sed. «Venid a mí…», dice siempre Jesús.
Una Iglesia «en salida» —dice el papa Francisco— es una Iglesia con las puertas abiertas, que está llamada a ser siempre la casa abierta del Padre. Por eso, si alguien quiere seguir una moción del Espíritu y se acerca buscando a Dios, no se encontrará con la frialdad de unas puertas cerradas, las puertas del templo, pero sobre todo las puertas del corazón.
 
Sebastià Taltavull Anglada
Obispo auxiliar de Barcelona y
Administrador Apostólico de Mallorca

Te interesará…

Síguenos

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El día que se revele el Hijo del hombre.

(Lc 17,26-37)