«Wikipedia»

Entrevista a Miquel Codolar, periodista y creador de más de 3.000 artículos en la enciclopedia digital más famosa

04 May, 2017
Església de Barcelona

Wikipedia es una enciclopedia de contenido libre que todos pueden mejorar. La versión en catalán fue la tercera a crearse y la segunda a tener artículos. Ahora tiene 539.097 artículos y 1.600 usuarios que, voluntariamente, la enriquecen. El periodista Miquel Codolar participa desde hace cuatro años y ha creado unos 3.000 artículos, muchos de temática religiosa.

¿Qué sentido tiene hacer artículos en la «Viquipèdia»?

Es un voluntariado del conocimiento. Me enriquece a mí, porque aprendo mucho haciendo la necesaria investigación previa e intercambiando puntos de vista con otros usuarios. Pero sobre todo se trata de poner al alcance de todos las bases de nuestra cultura, donde los elementos cristianos tienen mucha relevancia. También escribo para dar a conocer injusticias como la crisis de los refugiados, atentados contra el medio ambiente, guerras silenciadas o luchas poco escuchadas de activistas a favor de los derechos humanos.

¿Por qué te empezó a aficionarse, y especialmente sobre religión?

Todo el mundo debería conocer mejor las bases de nuestra identidad, donde la fe cristiana ha tenido y sigue teniendo un papel tan importante. En la escuela se trabaja para transmitir estos conocimientos, pero internet también juega un papel importante. Por eso pienso que dedicar tiempo a poner al alcance de todos el conocimiento es una buena contribución a la sociedad.

¿Cuáles fueron tus primeros artículos?

Uno de los primeros que rehacer fue el de Jesús de Nazaret, a quien todos los cristianos queremos imitar. Me pareció un artículo muy mejorable, y me ayudó de la versión inglesa. Tras la votación de los editores y de las mejoras que me sugirieron aconteció artículo de calidad. Y como artículo nuevo de temática religiosa: el de la beatificación de los mártires de la guerra civil, la más numerosa de la historia de la Iglesia.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del próximo 7 de mayo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No te digo que perdones hasta siete veces, sino hasta setena veces siete.

(Mt 18,21-19,1)