Mons. Patrón: «La vida sacerdotal es más que un título universitario»

El Secretario de la Congregación de Seminarios de la Santa Sede se reunió con los sacerdotes jóvenes y seminaristas de las diez diócesis presentes en Cataluña

03 May, 2017
Església de Barcelona

Esta primera semana de mayo el arzobispo secretario de la Congregación de Seminarios del Clero, Mons. Jorge Carlos Patrón, ha hecho una visita a los presbíteros de las diez diócesis presentes en el territorio catalán. El obispo Patrón, que ocupa el cargo en la Santa Sede desde 2013, ha venido expresamente desde Roma para reunirse, primero, en Tiana con los curas jóvenes de las diócesis y, después, en el Seminario Conciliar de Barcelona, ​​donde le esperaban los seminaristas de las diferentes diócesis de Cataluña.

El arzobispo de Barcelona Mons. Juan José Omella asistió a las dos citas, donde coincidió con el obispo de Tortosa Mons. Enric Benavent, así como con Mons. Joan Enric Vives, arzobispo de la Seu de Urgell y presidente de la Comisión Episcopal de Seminarios y Universidades de la CEE. También participaron el obispo de Terrassa, Mons. Josep Àngel Sàiz y el obispo auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau. El obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, se sumó al encuentro con los seminaristas.

Vocación progresiva

Fue una ocasión única para que el obispo Patrón ofreciera parte de su experiencia tanto a los curas más noveles, con menos de diez años de experiencia, así como a los seminaristas que se encuentran aún en vía hacia la ordenación. Todos ellos contaron con un tiempo de coloquio en el que pudieron compartir sus inquietudes.
Mons. Jorge Carlos Patrón, mexicano de la diócesis del Yucatán, insistió en diferentes puntos que – según dijo- repite continuamente tanto a los curas como a los seminaristas. Entre estos destacó «la formación continuada», a la que se refirió como un «camino que debe ser para toda la vida». Una formación que «se inicia mucho antes del Seminario, y que comienza entre la familia, en el calor de la parroquia o en comunión con los diferentes movimientos».
Tal como expresó, «si un seminarista no acepta que toda su vida será una formación permanente, no funcionará, porqué la vida sacerdotal es más que un título universitario», añadió. En este sentido, recalcó el carácter «progresivo y acumulativo» del mismo aprendizaje, desde el seminario, hasta toda la vida como sacerdote, ya que «todo saber debe impulsar un paso más adelante», y «cada meta ya obtenida , sigue siendo objeto de crecimiento «, dijo el obispo mexicano.

Un seminario, siempre mejor

Por otra parte, durante el encuentro en el Seminario Conciliar, el Secretario de la Congregación de los Seminarios resaltó la importancia de cada uno de los seminaristas, como piezas esenciales de éstos. «Los seminaristas, hacen el Seminario -decía Patrón- cada uno de ustedes lo consolidan todo». Y añadió: «Dios os llama a mejorar el presbiterio de Cataluña, dejemos un mejor seminario que aquel que estamos recibiendo, ayudemos a los formadores. No necesitamos un seminario perfecto sino que estamos llamados a mejorarlo», añadió.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)